Necessitats personals.

Amb el pas del temps, me'n adono com vaig canviant, com vaig buscant nous objectius, com les situacions i experiències que visc em fan madurar, es a dir, créixer com a persona. Suposo que açò ens a de passar a tots, a un abans, a uns més tard. Jo estic contenta amb el ritme de vivències que he tingut, ja que aquestes son les que han fet que poc a poc, la meua manera de vorer les coses vaja canviant i penso que a millor. Així hi tot, ara estic en un punt, que no se que fer, em trobo com estancada, sols tinc clar, que vull seguir endavant, vull seguir aprenent de tot el que em rodeja, de la vida en general. Però per més que ho penso, no se per on començar i açò em fa trobar-me mal amb mi mateixa. Fins ara sempre he estat ocupada, sigui amb estudis o sigui treballant, aquestes tasques son ara les que trobo a faltar, penso que tal vegada el que necessito es tindre un equilibri de vida mes dinàmic. I es graciós, perquè una volta estic fent aquestes coses, sempre em queixo, pensant que podria estar gaudint del temps lliure, dels meus amics, de la meva família de les coses que no tinc, però ara, que tinc tot açò, trobo a faltar tot allò del que abans volia des fer-me. Es tot tan contradictori, que no ho comprenc. M’agrada gaudir del tot, però ara mateixa, com a persona requereixo sentir-me mes realitzada i per trobar aquesta estabilitat el que necessito es fer activitats que a la llarga em beneficien. I així seguir avançant com a persona.