Cercador
Espere.
Un relat de: Mar Vercher NietoT'espero quan la nit es faci dia,
sospirs d'esperances ja perdudes.
No crec que vinguis, ho sé,
sé que no vindràs.
Sé que la distància et fereix,
sé que les nits són més fredes,
Sé que ja no hi ets.
Crec saber tot de tu.
Sé que el dia de sobte se't fa nit:
sé que somies amb el meu amor, però no ho dius,
sé que sóc un idiota al esperar,
Doncs sé que no vindràs.
T'espero quan mirem al cel de nit:
tu enllà, jo aquí, enyorant aquells dies
en què un petó va marcar el comiat,
Potser per la resta de les nostres vides.
És trist parlar així.
Quan el dia es em fa de nit,
I la Lluna oculta aquest sol tan radiant.
Em sento sol, ho sé,
mai vaig saber de res tant en la meva vida,
només sé que em trobo molt sol,
i que no estic allà.
Les meves disculpes per sentir així,
mai la meva intenció ha estat ofendre't.
Mai vaig somiar amb estimar,
ni amb sentir-me així.
El meu aire s'acaba com aigua al desert.
La meva vida s'escurça doncs no et porto dins.
La meva esperança de viure ets tu,
i no estic allà.
Per què no estic allà?, Et preguntaràs,
Per què no he pres aquest bus que em portaria a tu?
Perquè el món que porto aquí no em permet ser-hi.
Perquè cada nit em torturo pensant en tu.
Per què no només m'oblido de tu?
Per què no visc sol així?
Per què no només ...
Mario Benedetti.
sospirs d'esperances ja perdudes.
No crec que vinguis, ho sé,
sé que no vindràs.
Sé que la distància et fereix,
sé que les nits són més fredes,
Sé que ja no hi ets.
Crec saber tot de tu.
Sé que el dia de sobte se't fa nit:
sé que somies amb el meu amor, però no ho dius,
sé que sóc un idiota al esperar,
Doncs sé que no vindràs.
T'espero quan mirem al cel de nit:
tu enllà, jo aquí, enyorant aquells dies
en què un petó va marcar el comiat,
Potser per la resta de les nostres vides.
És trist parlar així.
Quan el dia es em fa de nit,
I la Lluna oculta aquest sol tan radiant.
Em sento sol, ho sé,
mai vaig saber de res tant en la meva vida,
només sé que em trobo molt sol,
i que no estic allà.
Les meves disculpes per sentir així,
mai la meva intenció ha estat ofendre't.
Mai vaig somiar amb estimar,
ni amb sentir-me així.
El meu aire s'acaba com aigua al desert.
La meva vida s'escurça doncs no et porto dins.
La meva esperança de viure ets tu,
i no estic allà.
Per què no estic allà?, Et preguntaràs,
Per què no he pres aquest bus que em portaria a tu?
Perquè el món que porto aquí no em permet ser-hi.
Perquè cada nit em torturo pensant en tu.
Per què no només m'oblido de tu?
Per què no visc sol així?
Per què no només ...
Mario Benedetti.
l´Autor
36 Relats
16 Comentaris
26073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.55
Biografia:
Soc Mar, vaig néixer el 17 de setembre del 93, visc a Dénia, soc una persona prou alegre i amb molta energia. =DDesde sempre que no he sigut algu que llisga molt, ja que sols llig alló que em crida MOLT l'atenció. Tampoc em considere una persona que escriga be, ja que no se expresar-me com toca a l'hora de fer-ho.
Soc prou tancada i no m'agrada parlar amb ningu dels meus sentiments i trobo que aci he trobat el lloc perfecte.
=D
https://www.facebook.com/mar.verchernieto
https://twitter.com/MarVercher
mariadelmarvercher@gmail.com
Últims relats de l'autor
- El meu 2014
- No et preocupis, sigues feliç.
- Un any per recordar.
- Reflexions.
- Em falta la teua persona.
- Espere.
- Tot allò que tinc dins meu, només te el teu nom.
- La Vida.
- Sort
- Tota una vida per davant.
- Necessitats personals.
- La foscor del dia.
- Hui em sento així
- Sentir, estimar, fugir, oblidar, estimar, estimar, estimar...
- Obstacles.