Espere.

T'espero quan la nit es faci dia,
sospirs d'esperances ja perdudes.
No crec que vinguis, ho sé,
sé que no vindràs.
Sé que la distància et fereix,
sé que les nits són més fredes,
Sé que ja no hi ets.
Crec saber tot de tu.
Sé que el dia de sobte se't fa nit:
sé que somies amb el meu amor, però no ho dius,
sé que sóc un idiota al esperar,
Doncs sé que no vindràs.
T'espero quan mirem al cel de nit:
tu enllà, jo aquí, enyorant aquells dies
en què un petó va marcar el comiat,
Potser per la resta de les nostres vides.
És trist parlar així.
Quan el dia es em fa de nit,
I la Lluna oculta aquest sol tan radiant.
Em sento sol, ho sé,
mai vaig saber de res tant en la meva vida,
només sé que em trobo molt sol,
i que no estic allà.
Les meves disculpes per sentir així,
mai la meva intenció ha estat ofendre't.
Mai vaig somiar amb estimar,
ni amb sentir-me així.
El meu aire s'acaba com aigua al desert.
La meva vida s'escurça doncs no et porto dins.
La meva esperança de viure ets tu,
i no estic allà.
Per què no estic allà?, Et preguntaràs,
Per què no he pres aquest bus que em portaria a tu?
Perquè el món que porto aquí no em permet ser-hi.
Perquè cada nit em torturo pensant en tu.
Per què no només m'oblido de tu?
Per què no visc sol així?
Per què no només ...

Mario Benedetti.