Escrits de mitjanit

Crec que no seria capaç de enumerar la quantitat de gent que ha entrat i ha sortit de la meva vida, ni tampoc sóc conscient, al menys no del tot, del que cadascuna d'aquestes persones m'han fet canviar (ja sigui per bé o malament). A dia d'avui moltes d'aquestes persones importants han desaparegut (s'entén), i altres potser estiguin en procés de fer-ho, encara que potser jo no sigui conscient d'això, i prefereixo que sigui així, perquè només de pensar que puc perdre a alguna de les persones que tinc al meu voltant...em trenca l'ànima. Abans això no em feia plorar, o al menys no sincerament, les persones que se m'escapaven ho feien poc a poc com si fos alguna cosa natural, alguna cosa que l'acabes assumint, en canvi ara em nego a acceptar tant de canvi, i jo no crec que aquesta sigui la manera de madurar i fer-me més fort. Han d'haver-hi moltes altres formes, estic seguir. I tu que estàs llegint...a tu et perdre o es que ni tan sols te tingut?

Ja ho veus, no sempre em va bé...

I ara que em queda?
aquell racó on vas anar a plorar tantes vegades?
a aquell al que vas prometre no tornar?
has tornat, ho has fet, i encara no ho vols reconèixer
tornaràs a caure a aquell racó que sap tant de tu
aquell racó que només et veu vessar llàgrimes
on ningú pot veure't
on aconsegueixes evadir-te de la realitat
i ara què?
ara ja tot més igual!
Només toca tornar a començar.