Cercador
ESCOLA D'AORENDRE A CAMINAR...
Un relat de: teresa serramia- Compartir:
ESCOLA D’APRENDRE A CAMINAR
Primera lliçó: posar-me dempeus. Deixar de ser gat.
Aprendre, fent tentines, a aconseguir l’equilibri -l’emocional?
Moure les ales que no tinc i aprendre a volar -imaginació enllà
quan van maldades. S’aconsella, de tant en tant, posar el peu pla a terra ferma i ancorar la nau, de paper, de somiatruites
a la realitat. Sentir-me Cristòfol Colom mentre corro explorant
les quatre parets del passadís tan llarg i malgrat saber-me engarjolada i estafada,
creure en els Reis i en la llibertat.
-en l’estàtua vull dir.
Comentaris
-
com en saps[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 21-02-2011
de jugar amb les paraules i els espais. Jugues i ens ensarrones amb els teus mots. Be doncs, no deixis de fer-ho!
Ferran -
ok teresa doncs[Ofensiu]joandemataro | 01-02-2011 | Valoració: 10
tot en ordre... ja m'agraden a mi les iaies marxoses ja....
una abraçadota
joan -
Felicitats![Ofensiu]brins | 31-01-2011 | Valoració: 10
Hola, Teresa,
Fa temps que desitjava felicitar-te per la sensibilitat que desprenen els teus treballs, i ho faig avui, aprofitant que et comento aquest bell poema.
"Escola d'aprendre a caminar" evidencia la saviesa que ens aporten els anys; a cada vers s'hi reflecteix experiència i coratge, desig de viure la vida en plenitud. Les imatges poètiques que utilitzes per a expressar aquests sentiments són encertades i sublims; unes metàfores precioses que han d'haver nascut d'una ànima molt sensitiva.
Et faig arribar una afectuosa abraçada,
Pilar -
reflexió[Ofensiu]Rogal Mar | 31-01-2011 | Valoració: 9
m'agraden els teus poemes, són com petites perles que fan reflexionar als més joves i esbojarrats com jo.
-
què bo[Ofensiu]joandemataro | 31-01-2011 | Valoració: 10
et felicito perquè fas de cada vers una obra d'art que dóna per a la reflexió i t'agraeixo molt els teus comentaris tan amables
una abraçada d'un de mataró
joan -
Aprendre![Ofensiu]Nonna_Carme | 20-01-2011 | Valoració: 10
El lema de la meva vida! Ja no tan sols les coses físiques tan necessàries per a viure. Més difícil és aprendre a conviure amb sentiments contradictoris, a ser alegria quan t'envaeix el desànim i tantes assignatures que (la vida és massa curta) no tindrem temps d'aprendre.
M'agraden molt frases que empres , que semblen senzilles i són un tractat de saviesa.
A reveure, Teresa. Seguiré llegint-te.
Valoració mitja: 9.8
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82831 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.