esclat de signes

Un relat de: manel

La pell és el misteriós secret
que encapçala aquest deliri.

Amb les presses tot just atrapades
entre dos somriures enjogassats
les mans se't cargolen
recollint un espai inexistent,

i des d'aquest silenci ja regalima
l'aroma del teu plaer,
sarró atapeït d'endevinalles,
drecera per on lliscar
l'incendi que em domina
i destí de l'esclat humit
que vessa d'aquestes paraules.


Comentaris

  • gypsy | 03-04-2007 | Valoració: 10

    esclat que vessa de les teves paraules, i llum enlluernadora, neta, com cristall humit, gotejat de passions que et depassen i et surten enfora com un volcà sinuós i tendre, que crema a poc a poc, amb una mesura clarivident.

    Els teus poemes són bellesa, són art, són màgia.

    petons.

    gypsy

  • El joc de descobrir en l'altre...[Ofensiu]
    angie | 11-03-2007

    el llenguatge amagat pels mots muts i la cal.ligrafia clara dels sentits en la seva pura i senzilla manera de comunicar. L'eròtica per ella sola ja és poesia!
    Hi he entrat pel títol i perquè és teu, és clar, jeje

    angie

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

432 Comentaris

103754 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht