Escapada temporal

Vull fugir. No per ser incapaç d'enfrontar els problemes que em venen al damunt, o les conseqüències de tants errors com he comès aquests últims temps.
Simplement vull marxar lluny. Molt lluny. I tornar d'aquí un temps, quan m'hagi adonat de qui realment he trobat a faltar.

Estic cansada de viure per viure. No tinc cap il·lusió. Cap meta per la que lluitar. Cap raó per la que treballar-me tot un camí.
Estic avorrida de la gent, de l'ambient. Tot és el mateix, cada dia és igual. Rutina.

No trobo sentit a cap dels segons que passen. No trobo el meu lloc en tota aquesta societat, potser és que no el tinc. Tothom segueix un camí, tothom a sabut escollir. Jo em trobo en la cruïlla de totes les direccions possibles...i no n'hi ha cap que em sedueixi. Cap on haig de viatjar, jo?
Estic agobiada, submergida en un passat que se'm menja i un present que em va vomitant a mesura que recordo. Ofegada en uns dies que em sobrevolen sense donar-me res d'especial.
No sé que hi pinto aquí enmig. Vaig destrossant altres cors sense rebre res de bo al meu. Arribant a una terra de ningú, sola.

Vull escapar-me a un lloc on no em conegui ningú. Algun lloc desconegut on aprendre coses noves, on trobar gent nova... on començar una vida nova, encara que sigui per poc temps. Desconnectar de tot el que porto damunt les espatlles. De tot el mal que m'han fet. De totes aquelles històries que pesen tant. De totes aquelles persones que he de, i no puc, oblidar.

Vull marxar, fugir, escapar-me.
I ja seria fora...si no fos per tu.