ESBARRIAR

ESBARRIAR

Quan llegeixo sempre tinc a prop una llibreteta i un llapis. I quan trobo una paraula que no conec o que l'autor utilitza d'una forma poc habitual per a mi me l'apunto per estudiar-me-la. El verb "esbarriar" el vaig descobrir a l'últim paràgraf de la Plaça del Diamant:

"...i dintre de cada toll, per petit que fos, hi hauria el cel... el cel que de vegades un ocell esbarriava... un ocell que tenia set i sense saber-ho esbarriava el cel de l'aigua amb el bec..."

El lèxic d'aquesta obra és tan absolutament planer i senzill, conseqüent amb el caràcter del personatge central de la Colometa, que les poques paraules que vaig apuntar a la llibreteta les he volgut estudiar i incorporar al meu propi lèxic; segur que eren paraules habituals en l'entorn barceloní de l'autora i que si ara s'han convertit en estranyes és per l'empobriment que després ha patit la llengua.

I aquests dies que me l'estudiava la vaig tornar a trobar citada per Pau Vidal al seu meritori llibre "En perill d'extinció. 100 paraules per salvar":

"A nosaltres tant se'ns en donava d'ells, i corríem i cridàvem, i ens pelàvem les mans i els genolls darrera del saltar i parar i esbarriar els jocs delicats de les noies totes flairoses de pa i mel" (Tomàs Roig i Llop, Ventall de contes, 1939).

Però un cop estudiat el mot encara m'ha enamorat més perquè té uns sentits molt específics i no he trobat cap sinònim que el pugui substituir exactament. Veiem les accepcions al diccionari de l'IEC:

Verb, transitiu:

1.- Treure (alguna cosa) del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la. "Aquesta canalla han esbarriat les tisores, i no les trobo enlloc"
2.- Escampar (coses que estaven aplegades, ordenades). "M'he trobat que els nens m'han esbarriat els llibre". "No esbarrieu aquest munt". Entenc que l'ús que fa d'aquest verb la Rodoreda tindria aquesta accepció, encara que sigui en un sentit més simbòlic que literal
3.- També com a verb intransitiu pronominal.- "Amb la ventada que ha fet, s'han esbarriat tots els papers que tenia damunt la taula"

I encara l'IEC afegeix un altre sentit:

2.- Verb transitiu.- Espantar, fer fugir (un animal).

Un petit tresor, doncs, que convé recuperar i utilitzar. Una més de les moltes paraules que ens han esbarriat de la nostra llengua.

Afegiré dos apunts més. Com a sinònims d'esbarriar he trobat escampar, desordenar, desendreçar...encara que cap d'aquests mots n'és un equivalent exacte. I el darrer apunt: esbarriada seria l'escampada o escampadissa d'objectes esbarriats; per exemple "...per terra hi havia una gran esbarriada de revistes, totes les que havien estat consultant...".

Per acabar, en un relat curt que tot just vaig escriure ahir ja he utilitzat aquest verb, al paràgraf final: "Després, en l'aclaparador silenci sobrevingut, un espetec: sec, curt, concret. Un tret que li escampà el cervell i li esbarrià els records per tots el racons de l'habitació."