Conxorxa

Hi ha una conxorxa en marxa, una conxorxa que amenaça els nostres mots, una mà secreta i fosca que ens els està robant. I no parlo dels nostres tradicionals veïns de Ponent que tant han fet per prendre'ns els mots. No, en aquest cas, serà l'únic, el culpable és un altre: un grup, una gent, algú que té un designi tèrbol i mantingut, secular o mil·lenari, en contra d'un determinat tipus de mots.
Ja veig que m'hauré d'explicar millor. Sabem, sabeu, que hi ha parelles de mots que volen dir el contrari l'un de l'altre, antònims, i que es caracteritzen per portar davant les partícules i/im/in. Uns quant exemples: licit/il·lícit, moral/immoral, útil/inútil, creïble/increïble. Fins aquí tot és normal, determinades paraules amb les partícules i/in/im esdevenen antònims. Però fixeu-vos en les següents paraules: innocent, innocu, inhòspit, indemne, inepte... he fet una ullada ràpida al diccionari i n'he trobat unes quantes, segur que amb un estudi en profunditat en trobaríem moltes més. Què passa? On són les parelles d'aquestes paraules? ¿Existeixen els nocent, nocu, hòspit, demne, epte...? No, no existeixen. No us sembla estrany? No és la demostració del que us deia? Hi ha una conxorxa en contra de determinats mots, un treball mantingut, dissimulat, persistent durant segles i mil·lennis per arrabassar-nos-els.
Qui? Per què? Com? Són preguntes que em faig sovint, des que he fet aquesta descoberta, i que no em deixen dormir. Puc fer suposicions, puc imaginar culpables, però de moment em reservo els noms, no vull acabar malament, són gent poderosa i que no s'estan d'utilitzar mètodes expeditius.
Què podem fer? Recuperar velles paraules? Em sembla que no, nocent, hòspit i la resta ja estan perdudes per sempre. No podem fer res? Jo crec que sí, que encara estem a temps d'enfrontar-nos a la gran conxorxa i salvar-ne algunes.
Dos exemples: insòlit /sòlit i il·lès/les.

Sòlit -a. Acostumat, que sol fer-se o esdevenir-se.
Les -a. Ferit, algú contra qui s'ha comès un atemptat.

Aferrem-nos, doncs, a aquests dos mots, no deixem que la conxorxa ens els prengui. Companys, tots a una! Utilitzem-los d'una forma sòlita, fins que esdevinguin normals. Protegim-los, que el nostre lèxic no acabi encara més les.
I pel que fa a la conxorxa, vigileu! Esteu atents! Que estan pertot arreu i disposats a tot. Aquests cop no sóc boig, la conxorxa és real, existeix, i el seu designi segur que és maligne, encara que no l'entenguem.