Contes

Quan anomenem alguna cosa amb un mot concret, tots entenem el mateix? Seria el més desitjable però crec que els malentesos i la incomunicació són més la norma que no pas l'excepció. Ho dic per experiència.
Fa tres anys vaig començar a escriure, concretament dues històries que em rondaven pel cap de feia un temps, dos contes. Un encara està per acabar, tinc la sospita que algú ja l'ha pensat i escrit abans que jo i em fa mandra esbrinar-ho. L'altra el vaig acabar i com tothom em deia que era bo el vaig presentar a un concurs literari; va guanyar i des de llavors que estic enganxat al fet d'escriure. Però tinc un problema, la gent, els parents, els amics em pregunten (a vegades molt sorpresos que desenvolupi ja de gran aquesta afició): "què escrius?" Al principi contestava: "contes". Al cap d'un temps, però, vaig veure que no m'entenien; diverses persones em van dir: "les teves filles estaran contentes". Em vaig adonar que per a molts dels que m'envoltaven, gent amb un nivell cultural normalet (i no sóc menyspreatiu, nomes és una constatació), escriure contes era escriure històries per a infants. Aleshores havia d'explicar-me, parlar de narrativa breu, d'històries curtes, de ficcions...massa explicacions. Per això arribà un moment en què vaig buscar una alternativa, i quan em preguntaven "què escrius?" jo contestava invariablement "contes per a adults". Sorprès vaig constatar que amb aquesta resposta aconseguia que molts em demanessin que els passés el meus textos. El meu ego estava exultant: "és que no m'explicava bé" -pensava jo,- "creien que només escrivia contes infantils". Però els que, al principi, volien llegir els meus textos per a adults de seguida es van desentendre, ja no me'ls demanaven més. Un dia un d'aquests, un company de feina, em va dir: "això són contes per a adults? No he vist mai res més destrempant i poc eròtic". Llavors hi vaig caure, es pensaven que "per a adults" significava literatura eròtica o pornogràfica. El problema va ser que a partir d'aquell moment ja no sabia com anomenar els meus escrits: textos, relats, narrativa breu, ficció... cada persona que em preguntava rebia una resposta diferent, però a mi, que estic molt en la tradició catalana, em recava de no poder parlar de contes. Per altra banda, i no vull ofendre ningú, el terme relats que és tan normal en aquesta pàgina no m'acabava d'agradar, em sonava a persona xerraire que explica històries
En començar a escriure aquests textos o articles d' Elboigdelsmots deia "ara escric assaigs" i em quedava tranquil i satisfet. Fins que un dia una senyora gran, amiga de la meva tieta, em va respondre: "doncs segueixi assajant, segueixi, sobretot no es desanimi, segur que algun dia li sortirà alguna cosa interessant".
Ara dic "escric" i quan em pregunten el què, responc: "coses". I callo i ja no vull dir res més. Però em sembla que molta gent em considera un poca-solta i un pretensiós.