Horabaixa

Els camps lèxics són vertaderes estructures que ens mostren la manera com la llengua influeix en la percepció de la realitat, com la llengua organitza, fins i tot, aquesta realitat. Vegem un exemple suggerent:

Camp lèxic del temps:

instant, segon, minut, estona, hora, dia, setmana, mes, trimestre, any, bienni, dècada, segle, època, era...
alba, matí, migdia, tarda, horabaixa, capvespre, vespre, nit, mitjanit...

Centrem-nos en la nostra paraula. Si cerquem al diccionari:

1.- Hora del crepuscle vespertí, temps pròxim a la posta del sol.

2.- Tarda; espai de temps des que s'ha dinat fins que es pon el sol (Mallorca).

"A les velleses, la tia Rosa cada dijous horabaixa cedia el seu domicili, en el carrer de Vallseca, a un ballador de flamenc anomenat Gallito, i al metge Salom, i mentre ells dos s'estimaven, ella passejava per la Riba tant si feia fred com si feia calor."
· Llorenç Capellà, "El testament".

"Capvespres només, com si de les vint-i-quatre hores del dia tan sols en recordés aquelles en què començava la fosca sota els alens de la nit. Sí, la seva era l'horabaixa. I horabaixa repetia les passejades de sempre amb la mateixa idea fixa, amb el mateix objectiu: retrobar una mà petita, com la seva d'abans entre les mans de la seva mare, una mare alta, pàl·lida, amb els dits fins, enjoiats, vestida de moaré gris i blondes fines, que exhalava perfum de violetes al seu pas."
· Carme Riera, "Jo pos per testimoni les gavines".

A ses illes, l'horabaixa és un triomf, un desig, una realitat viscuda cada dia, resolta, observada amb deteniment, lliurada als nouvinguts com un tresor especial dels illencs.

L'horabaixa és temps per l'amor, per les emocions intenses, per la poesia, pel cel canviant, per sentir-se viu abans d'anar a dormir. I el so, és d'una bellesa profunda, pregona que es clava endins, com un paisatge inoblidable.
A l'horabaixa pot passar-hi qualsevol cosa, és una hora magnífica per escriure i perquè els personatges travessin rius i boscatges mentre flairen olors conegudes.

Altres sinònims: A la posta, cap al tard, a ranvespre.

Deixeu que els mots us sedueixin, com un esglai sobtat,
com un regal pels sentits, com "l'horabaixa" dels illencs.
I no us conformeu amb això, sigueu vosaltres l'horabaixa, el crepuscle, el cel aplomat, mentre la nit s'atansa amb dolcesa.