És una cançó?

Un relat de: Alzinar8

Què li darem...

Al veí que té fam?
Al immigrant trist i sol?
Al que perd el lloc de treball?
Al que no arriba a final de mes?

En el noi de la Mare...

Que vol anar a escola i no en té?
Que vol joguines i no les tindrà?
Que se sent marginat pel color de la pell?
Que rep menyspreus per la seva religió?

Què li darem que li sàpiga bo?

Cal seguir cantant?


Comentaris

  • No és cançó, és reflexió. [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 24-01-2009 | Valoració: 10

    Acabo de descobrir-te amb aquest treball colpidor que traspua un fons crític, i una puixant reflexió. Efectivament no és per llençar coets, no es cançó.
    Et seguiré llegint,

    J. Lluís Cusidó

  • Gràcies i reflexió[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-01-2009

    Gràcies pel teu aclariment, ràpid i eficaç: de seguida que ho he llegit he entès el sentit del teu interrogant!
    El que passa és que, en la lectura anterior, quan em va sorgir amb el dubte, jo m'havia situat "ara i aquí", no "allà, al seus països d'origen", potser influïda pel fet que el segon vers el poema parla del "veí" ( i per tant d'algú que viu al nostre costat ), i el següent de l'immigrant ( algú que ha sortit del seu país i ha vingut cap aquí... ) i a sota de l'escola, continua parlant de qui "se sent marginat pel color de la pell" ( evidentment, aquí, ja que allà el seu color és l'autòcton ), ...
    Per tot plegat, jo visualitzava aquells infants aquí, veïns nostres, fills d'immigrants, potser amb una altre color de pell o religió, però amb tots els drets d'assistir a l'escola pública/gratuïta i l'obligació legal per als seus pares d'escolaritzar-los, un cop empadronats.
    Entens el meu procés lector, el meu dubte?

    És curiós com s'independitzen les paraules un cop surten de la nostra boca, de les nostres mans... i prenen caràcter propi...

    Una abraçada escrita amb afecte per a tu,
    Uq

  • He llegit[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-01-2009 | Valoració: 10

    els teus poemes i veig que, cada vegada,escrius millor. Aquest darrer denota les teves inquietuds i la teva sensibilitat.
    M'ha agradat molt, molt, molt.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • Resposta[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-01-2009 | Valoració: 10

    És cançó de tot l'any, missatge colpidor, punt d'inflexió, suggeriment de reflexió, ...
    És el que cada lector vol que sigui, com qualsevol escrit que surt de les nostres mans i es comparteix.

    Només hi ha una frase/un vers/un interrogant que
    no acabo de comprendre: vol anar a escola i no en té? Si et ve bé, ja m'ho aclariràs.

    No pateixis pel contingut del comentari, només deixar constància de què has llegit ja dóna prou ànims per continuar...

    T'envio una abraçada animada,
    Unaquimera

  • Serà...[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 12-01-2009

    una cançó. o allò que tu vulguis somiar.
    No et deixis empetitir per fantasmes d'ahir, i observa el sol de cada matí.
    L'esperança d'un, dóna esperança al dos, i aquest al tres... i si vas comptant, moltes esperances faran fora els neguits.

    Un amic.

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Podríem seguir cantant...[Ofensiu]
    brins | 27-12-2008 | Valoració: 10

    perquè hi ha moltes més coses encara que ens podríem preguntar. Has fet un relat força original.

    Una abraçada

  • Cancó de Nadal genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-12-2008 | Valoració: 10

    Has donat en el clau. Molts boniques les cançons de Nadal però molt allunyades de la realitat del dia a dia. En canvi la teva toca allà on fa mal, allà on la vida es revolta i on la desesperació comença a aparèixer. Has encertat en el teu plantejament.
    Molts petons

  • Canta si et fa feliç[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 27-12-2008

    Estava fent una capcinada i tot just en despertar he escoltat que tenia un missatge.
    Hi va haver uns dies, de quan el meu últim comentari al teu anterior relat/poema, quan sentia aquest avís tenia frisança per no rebre un comentari poca-solta, sí, com ho sents, i ja anava calent quan et vaig penjar aquell que et deia. I així et vaig deixar, amb gratitud, poc sentit de la ironia, i un regust d'idiota, aquell missatge, i que tu has portat amb força diplomàcia. Crec vas saber llegir el meu estat d'humor, t'estic agraït.
    (Em queda el dubte de l'edat... ara faig broma...)
    I sí, company, així ens lluirà el pèl; canta si ho vols, que poca gent ens farà cas, com podràs observar, però cantant els mals s'espanten, deia l'àvia.
    El problema ja el saps, a voltes maten al missatger, i el fet luctuós perdura...
    Però com és Nadal, aquests dies, et desitjo el millor, i que prosperis en el teu (nostre) intent de millorar, que de fet, d'això va tot.
    Llegeix l'últim d'Avet_blau, una carta als reis, és força bo.

    Una abraçada (encara estic un xic adormit, dispensa).

    Ferran

Valoració mitja: 10

l´Autor

Alzinar8

5 Relats

31 Comentaris

6224 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71