El riu

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

El teu poema comença amb una escena bucòlica... i acaba amb un drama cruel, amb un autèntic malson.
En mig, he trobat alguna metàfora que m'ha encantat, com "el cos infantil fet illa".

El final té una gran força
"de tant en tant,
trontolla el seu cant
i una llàgrima viva
augmenta el cabdal"
Les teves paraules em permeten veure la figura, insegura, trista, mormolant una melodia tràgica i plorant a la vora de l'aigua que va passant...

Quin contrast entre els dos relats que tens publicats fins ara!
Aquest m'ha fet patir... l'altre em va fer riure... Amb què ens sorprendràs ara? Trigaràs gaire?

T'envio una abraçada de les que sorprèn, però no espanta,
Unaquimera

les teves disculpes. Cadascun de nosaltres tenim experiències que ens fan més sensibles a uns temes que a d'altres. Això és natural. Aquí no ha passat res, tots estem de bon rotllo i tens una bona amiga per si em necessites. A veure si t'animes a escriure i omples RC amb les teves obres. Petons

He repassat els meus relats publicats i veig que me'n comentes alguns. Gràcies a aixó t'he conegut.
Per ser el primer poema que publiques ens emociones amb una història trista però molt ben condimentada i feta amb estimació. Això em demostra que tens molta sensibilitat i imaginació, a no ser que la història sigui veritat.
Llavors series un relator encisador i amb molt bon gust.
Em preguntes perquè no escric més sobre Teatre. Fa dies que tinc enviats per editat unes
quantes experiències més. Si tens paciència les podràs llegir.
En quant a l'expresió "Molta Merda", ve d'antic.
Quan el Teatre a Anglaterra i el més proper al "Corral de la Parrala" per exemple, es feia a l'interior d'una illa de cases, o a un pati gran, rodejat de balcons on es situaba el poble, i al pati propiament dit la gent de la noblesa o de classe alta, ho feien dins dels seus carruatges
i sense baixar. Evidentment els dits carruatges eren arrossegats per cavalls o mules i feien les defecacions quan en tenien ganes.
Contra més merda quedava després de la representació, significava més èxit d'assistència i més diners pels actors.
D'aquí la costum, encara actual de desitjar-se molta merda avans d'aixecar el teló.

Benvingut a RC Alzinar8! Clar que "El riu" és un poema, i conta una història sentida i tràgica. No fa falta ser cap superdotat per a fer poemes. Simplement sentir i escriure. Ja has començat. Ara et queda seguir avant, i no vas gens malament.

a relats en català, el dia que em vas comentar et volia trobar però vaig veure que hi erets com a lector i no et vaig poder contestar, ara et puc dir que el vers es molt bonic, trist i real, amb un final culpidor... les llàgrimes d'una mare que augmenten el capdal del riu. Segueix escrivint i et seguiré llegint.