Era amor?

Podien ser una parella feliç,
ell per d'alt les muntanyes
i ella pels racons més encongits.

Es van conèixer un dia
clar i net com un llençol,
amb el Déu astre que lluïa
esquitxant algun cabirol.

Ella es feia la desentesa
burjant entre les roques,
potser buscant algun forat?,
i ell amb galanteria,
baixava arran del prat.

- Que n'ets de bellugadissa
corrent amunt i avall -.
- Quina elegància mai vista
en tota aquesta vall -.

Així el duet ressonava,
entre els boscos i el rocam,
i protegits en aquella arbrada,
un bon lloc per els amants.

Quan la tenia agafada
i fixes sos ulls penetrants,
ella, amb una moixainada
i les ninetes ploriquejant,
va poder més que la força
d'aquell amorós galant.

Aquell desig que va néixer,
en un moment desesperat,
van veure que era impossible
i perillós sense combat.

El falcó va arrencar el vol
amb recança mal continguda,
i la llebre allà en el sòl,
corre al cau mig abatuda.