Cercador
equipatge
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
M'enduré aquest set perquè el camí
em sigui foc i amb passió em cremi;
m'enduré llàgrimes perquè em netegin
tristors d'aquesta meva joia;
m'enduré els rostres fatigats
de tants cares meves;
la màscara intrigant que oculta
aquesta fam d'amor, desesperada
que deixa intacte plat i tall
tot devorant-me.
Comentaris
-
el continu viatge de la vida...[Ofensiu]ROSASP | 05-11-2006
ple de fam d'amor, de set d'aprendre i entendre.
Un camí on no cal moltes coses materials, ni molt records engabiats, perquè tot allò que ens és important i necessari ho duiem dins del cor per sempre.
Tinc la sensació de que el bagatge ens va transformant, de que de les arrels dels sentiments en neix un arbre amb moltes branques que creixen i fulles caduques de tots els colors, que cauen i rebroten.
Aquesta fam que mai s'acaba, aquest saber que el temps ens devora, però al mateix temps ens omple de misteriosos tresors i no ens destrueix la força d'estimar més tendra i poderosa.
Una abraçada que fongui les distàncies!