Cercador
Enyorar és això, és això i molt més...
Un relat de: Magdeta- Compartir:
L'enyorança, la nostàlgia, aquest enyor que arriba puntualment tots els capvespres quan muda la tarda... Aquell nus a la gola, aquella buidor a l'estómac que et recorda, permanentment, que ja no hi és. Aquella sensació de mancança. És com aquell fred de primer jersei, aquest aiguat després de tanta calma... És un forat, de pou, d'escala - inacabable -.
I records, també són records. Petites peces que encaixen, peces d'aquella persona, i també, de tu mateix, que es perden en el camí que l'un o l'altre ha de fer. Petits trossos de tu que se'n van amb l'altre, aquella seguretat, aquella calidesa, aquella tranquil·litat que només aconsegueixes al seu costat... Moments, també, - inclassificables - que tens arxivats, constantment, permanentment, a la memòria. Moments que no oblidaràs.
I aquella brisa que ve d'allà on és i que porta tants records, i aquelles fotografies amagades sota el coixí, i aquella llàgrima que cau, amb por, mig d'amagades... I aquell intent de fer creure a tothom que no et passa res, que estàs bé i ja ho tens superat... I l'intent desesperat de treure-te'l del cap amb aquell somriure fals.
I la gent no s'adonarà de res. Seguiran amb les seves històries, i amb els seus problemes. I el món continuarà endavant com si no passés res, com si no hi faltés ningú... I tu, amb el temps aniràs omplint el buit amb angoixa i soledat. I tu, amb el temps, te'n faràs la idea. Si, ha marxat. I tu, amb el temps, no l'oblidaràs però deixaràs de pensar-hi...
Enyorar és això, és això i molt més...
Comentaris
-
...[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 16-09-2005 | Valoració: 10
La va trobar, a una sala mig buida
Buscant un somni, fugint del dolor
Entrant pels ulls, va sentir mil espurnes
aquella història va canviar-li el món
Va perdre-ho tot, la partida i la vida
cada ciutat li esmicolava el cor
Només el far del sud, ell es mira
segueix la flama que res no es mou
I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida
i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu
Et donaria amor si puguéssis tornar-me'n
et donaria amor si ens poguéssim mirar
et donaria el món si puguessis parlar-me
ho donaria tot si et pogués estimar
Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sól
Però cada cop amb un plor la perdia
la llum s'apaga quan la sort es pon
I el seu record s'estimba en ciutats adormides
I somnia fins l'alba el seu far sense vida, trist
Et donaria amor
Tremolant, poc apoc surt del cine
sessió de nit, avui ja és l'últim dia
s'endú el cartell, arriba a casa i l'espia
l'habitació es transforma en un món nou
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja
i el seu cente s'escapa, perd l'ordre i la casa
I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida
i s'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu
Et donaria amor si puessis tornar-me'n
et donaria amor si pugués evitar
et donaria el món si puguéssis parlar-me
ho donaria tot si et pogués estimat
Et donaria amor
et donaria el món si poguéssis mirar
et donaria amor si vulguessis quedar-te
ho donaria tot si et pogués estimar
-
Et donaria amor...[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 16-09-2005 | Valoració: 10
Aquest relat, eprdona, que et torni a cometnar, pero em fa pensar en la cançó, el far del sud, de sopa de cabra. Espera si la trobo i ara te l'escric, petons :P
-
Enyorança..[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 16-09-2005 | Valoració: 10
Quan enyores tant algu.. que no trobes el cami.. ^^!!
Que macoo!
Muacks, percert! vull mes relats.. :P -
es aixo i molt mes, pero no amb mes paraules s'enten millor.[Ofensiu]quetzcoatl | 10-05-2005
Hola Magdeta,
Quina il.lusio saber que tenia una lectora anonima i que has decidit fer-m'ho saber... perque apart de l'evident recomfort de saber que les paraules que sents i escrius son compartides, has deixat avui que jo pogues arribar a compartir de tu les teves. Gracies, doncs, al comentari a "miralls terbols", i per la referencia als titols! hehehe
M'han agradat molt els dos textos que tens penjats, i jo tambe tinc ganes que acabis examens i t'arribi l'estiu perque puguis dedicar mes temps a l'escriptura i seguir-nos deleitant.
"Enyorar és això, és això i molt més..." es molt bonic pero sobretot profund. Expresses un sentiment dificil de classificar (trist o alegre? depen de com t'ho miris...) amb les paraules justes. I l'homenatge a Miquel Marti i Pol tambe m'ha semblat bonissim.
Felicitats doncs, anims amb els examens i comenta'm tant com vulguis que m'has arrencat un bon somriure!
Una abraçadam
m -
...[Ofensiu]Magdeta | 04-04-2005
Ja t'ho escrit al comentari, però en vull deixar constància aquí, també...
És per tu orchid, i tmb per la teva filla...
-
Una enumeració...[Ofensiu]Llibre | 04-04-2005
d'imatges de l'enyor. Algunes de ben treballades, d'altres de ben quotidianes (però no per això menys efectives)... Per exemple, d'aquestes últimes, he trobat força aconseguida la del jersei.
Tens raó: enyorar és aisò que tu dius... i també tens raó: molt més!
Salut!
LLIBRE -
Molt bé![Ofensiu]Annetta | 03-04-2005 | Valoració: 10
Molt bé Magdeta! Has expressat l'enyor de la persona estimada amb unes paraules k jo no sabria...M'encanta el poema,potser perquè jo enyoro molt una persona...però m'encanta.Continua escrivint!!Ah! I gràcies pel teu comentari!
Annetta. -
si Magdeta[Ofensiu]Conxa Forteza | 03-04-2005 | Valoració: 10
Em sent molt indentificada amb els sentiments que expresses, i tens una forma de dir-ho que m'ha captivat, no havia llegit res teu, però ha valgut la pena ...
Una aferrada
Conxa -
Magdeta meva ![Ofensiu]ITACA | 03-04-2005 | Valoració: 10
Amb el títol ja m'has embruixat, es perfecte i bonic, amb el ralt ja mhas hipnotitzat noia , m'ha agradat molt , tendre i sincer , tothom alguna vegada se sent i veu les coses com són, ho has descrit perfectament. Felicitats Magda un petonet molt gros !
PD:Benvinguda la penya jajaja , tenim que posa-li un nom ehh , estic encantada de tenir-te entre nosaltres , junt amb la Sara en Capdelín i jo , vinga amiga mai deixis d'escriure !
Clara -
Privilegis[Ofensiu]brumari | 02-04-2005 | Valoració: 10
L'enyor és un privilegi dels que han estimat, dels que encara estimen, però patint l'absència.
Explicar aquest sentiment com tu ho fas, és un privilegi de poeta.
Et felicito!
-
uauau![Ofensiu]Capdelin | 31-03-2005 | Valoració: 10
què bé que escrius... com profunditzes, dibuixes, descrius d´una forma totalment humana el que se sent quan has perdut algú que has estimat... demostres tenir una gran psicologia de la societat egoïsta que va a la seva... que com que no et falta cap cama ni braç ni estàs a 40 de febre... s´imaginen que tot et va bé... i s´obliden que darrere aquell somriure aparent i forçat, hi ha una ànima que plora en el silenci de la soletat...
fantàstic relat... m´ha impressionat com domines la llengua i els recursos que tens per aconseguir un escrit dens i ple de vivència i de sentiment...
espero amb delit que en pengis un altre a la web... m´has fet gaudir molt... i et seguiré llegint i comentant...
un petó i una abraçada, wapíssima!!!!
PD. Clara, Sara, Magda, Capdelín... ummm... la penya s´està completant... un grup explossiu!!!! ja ja ja ( t´he descobert gràcies a... un comentari a una de la penya ) -
l'enyor...[Ofensiu]ROSASP | 31-03-2005
crec que téns tota la raó, és això que descrius i molt més. Sensacions i sentiments que arriben com a onades dins del cor i de l'ànima i semblen endur-se tot allò que hi tenim a dins, records que marxen i tornen com les petxines i les algues que queden a la platja...
M'agrada la intensitat que li dones al relat, la força que desprèn.
Benvinguda a RC, espero llegir-te moltes coses!
Una abraçada i molta inspiració!
-
Uooo![Ofensiu]Sareta_16 | 31-03-2005 | Valoració: 10
És genial, preciós!Tens tota la raó, mai m'hi havia parat a pensar, m'has fet reflexionar amb el teu escrit!^^ El títol del poema ho engloba molt bé i acabar-ho aamb la matexia frase!Molt bonic de debó, espero llegir-te més i benvingut/da per aquí!^^
Gràcies pel comentari!(k) :)
Valoració mitja: 10