ente els dits del vent

Mirant aquí i allà he trobat aquest poema i m'he parat a llegir-l'ho.

L'he trobat dolç, encisador i plé de vida i felicitat.

Fas uns escrits fantàstics Teresa. Per molts anys!!!

Una abraçada.

Gemma

i sóc feliç ...es respira als teus versos,
et trobo a faltar Teresa ,
no et veig al Fòrum, on ets?
Segueixes potser jugant amb el vent?
un petó de garbí i una abraçada de Xaloc fins aviat

quin poema! Em porta tanta tendresa, i tanta olor! Em recorda a la meva àvia, que era menuda, guapa, que amagava capses de caramels i bombons al fons de l'armari, i que sempre feia olor de violetes...aquest poema teu em fa recobrar, per uns instants molt vius, tot allò de llibertat que tenia la seva veu, quan ens explicava contes fantàstics...admiro molt que en tan poques línies siguis capaç de muntar tot un món de sensacions. Una abraçada,

s

Teresa, com sempre que et llegeixo
em deixes bocabadat una vegada rera l'altra.
Bell poema, gran reflexió de la felicitat en tu mateixa.
Ja ho saps : et converteixes mica en mica en un referent obligadíssim per a mi.
Una abraçada ben literària.

el plaer de conèixer-te personalment puc dir-te que no ets ni seras mai "una ingenua butterfly d'estar per casa".
Poques paraules però encisadores.
Abraçades dolces, estimada Teresa.

com a mi m'agrada en poques paraules dir moltíssimes coses

una abraçada a la relataire més divertida d'RC
joan

de la vida, del moment, del temps que marxa i el que vindrà... Sentir-se viu aqui i ara. Breu però encisador bocí de lletres el que deixes aqui.