ENS ESTAN CREMANT L’EMPORDÀ!

Els boscos, arreu, estan perdent la seva vida i nosaltres els rodals que ens fan estar contents quan anem a algun lloc per a contemplar un paisatge de bosc frondós, s'està perdent això. Qui sap què coi es farà amb cada zona d'aquestes: si s'acabarà urbanitzant... s'hauria de repoblar cada bosc cremat , coi! Fa una ràbia inmensa!


Sergi

pot fer una senzilla burilla !
El teu poema palesa la inconsciència de qui la llença i els efectes devastadors que origina.
Ja he superat aquesta etapa d'estius tan enfeinats , amb fills i néts. Ara , el títol de besàvia em dona més tranquilitat.
El dia que tinguis temps i et vingui de gust ,llegeix els haikús que vaig escriure parlant del foc . FOC (haikús )
Un dia d'aquests t'escriuré a la teva adreça electrònica, val?
Una forta abraçada, Gemma.

de lo més candent, mai millor dit. Se'n parteix el cor en veure a la tele com les flames s' emporten boscos, animalons i vides humanes davant la impotència de tots plegats. I tu ho has sabut reflectir molt bé en el teu poema que presenta la immediata actualitat.
Seguirem en contacte.

Aviat, la mà humana acabarà amb tot el que estigui al nostre alcanç... serà llavors quan tots nosaltres ens haurem de refugiar a causa de la por que ens provoquen tots aquests accidents. Penso que si tot aixo seguieix així arribarà un dia que cap bomber ni cap altre tipus d'autoritat podrà aturar el que ha fet l'home... llavors serà quan ens adonarem de tot mal que hem fet, i de totes aquelles vides innocents que hem destrossat o ens hem enduit per no retornar-les més tard...
Un gran poema. M'ha agradat sobretot el final, és clar, concís, i diu tota la veritat..


Una besada!
Marta:)

Pot sorprendre el perquè està escrit en present però és que el vaig escriure el dia 25, quan encara hi havia foc, ja quasi controlat en aquell moment però no acabat.

Han trigat una mica a publicar-ho però ja estava enviat i no l'he volgut retocar de cap manera.

El sentiment de tot el que explico és molt real i va ser llavors quan vaig necessitar escriure-ho!

Gemma

Ens ho expliques tan clarament com si estés començant a passar i encara poguessim fer alguna cosa per evitar-ho. És tan trist llegir-ho i saber que ja no hi sóm a temps. Si al menys els inconcients que tiren així els cigarrets llegissin escrits com el teu, potser sentirien més seu el dolor de perdre tantes coses com les que han perdut els afectats.
Enhorabona per aquest record afectuós al nostra estimat empordà

petons
Marta

PUBLICACIÓ DIGITAL

Publicat per TINETbiblioteca de la Diputació de Tarragona el 27-7-2012

Gemma, això dels incendis. La desolació, la por, la destrucció, el dolor, humà i animal i vegetal.
Cap terra ha de cremar per una inconsciència.
Cap terra ha de rebre per un vici.
Cap terra ni res ni ningú.

Si pogués fer alguna cosa...
A vegades es voldria ser Déu...

Mena
una abraçada!

Cada cop que sents que a qualsevol lloc hi ha foc, et poses en guàrdia i notes un calfred.
Tens la sensació de que estàs veient les flames i de seguida en ve al pensament totes les desgràcies que comportarà aquell incendi, però quan a més a més, aquelles flames estan cremant la teva terra, aquell calfred, aquella esgarrifança, et fa canviar el ritme de la respiració i dintre teu només i sents impotència, tristesa i molta por per totes les conseqüències que haurà anat deixant al seu pas.

Gemma