Encara vius en l'ahir...

Un relat de: silvia_peratallada

Després de dormir poc, amb la panxa plena, i la ment espessa, el món sembla que entri en una boira , per camins que sembla que coneixes, però no n'estàs del tot segur. Encara vius en l'ahir.

La pell sent la barreja de les sensacions... suor, vibracions de la música, estrident, que sona constantment, calfreds, de tant en tant, si et toquen el cabell, confort, d'una abraçada esperada, llum, de veure les coses clares, el tacte d'un petó que triga en arribar, entrebancs amb altres pells que no coneixes, però hi ha massa gent, i la pista de ball és petita.

Coneixes llocs nous, gent nova, beus més del conte, però no te n'arrepenteixes, perquè et venia de gust, perquè les cerveses compartides amb els amics són més gustoses, perquè t'ho estàs passant com mai, perquè la música és inmillorable, en aquest instant... (gràcies, Kuraia), perquè balles i balles, i rius, rius moltíssim....

I encara deixes de viure en l'ahir per viure, com mai, el present.

Comentaris

  • Molt agradable[Ofensiu]
    Sardaukar | 10-02-2006 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt com jugues amb el ritme.
    Vas fent com flashos d'imatges separats per comes.

    Per aqui començo, i tal com t'he dit al fotolog fa un moment, tinc feina a llegir-te ;)

    Ens veiem/llegim!!!! hehe

    Petons i ànims, que ho fas molt bé.

  • Així que ets tu també :)[Ofensiu]
    Nanit | 10-02-2006 | Valoració: 9

    M'agrada com escrius, perquè em fas pensar molt.

  • T'estas tornant...[Ofensiu]
    cassigall blau | 08-02-2006 | Valoració: 10

    ...una escritora de dia de S. Jordi!

    Sou els millor escriptors, els que per dins d'una prosa, hi deixeu amanir la poesia que porteu dintre.

    Petons!

    pere

  • Bon article i d'un tema molt real.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 07-02-2006 | Valoració: 9

    Jo porto tota la vida enyorant això.

    Mai m'han besat i mai he tingut una bona (sí dolenta) colla d'amics fixa.

    És cert que sóc un solitari, i si ets solitari de naturalesa ho suportes millor...

    ... però mai aniria malament descansar un cop cada una o dues setmanes en la companyia d'uns amics dels quals sapiguessis que, mentre els hi fossis de confiança, et donarien una amistat madura i agradable.

    En resum, bon text. Et poso un 9, que és molt. T'hauria posat un 10 només que fos més llarg. El text és molt bo, segur que l'hauries pogut allargar.

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581791 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com