en un bar de París

Un relat de: geraldine

En silenci.
Un moment: el café
És aquell moment lliure per cada un de nosaltres
Un espai
Observant…
Persones parlen amb persones
Altres mengen sols (migdia)
A la taula del cantó l'home que escriu tots els matins
L'home solitari
L'home escriptor, sempre amb la seva canya plena…
Omple pàgines i pàgines, en el seu portatil,
d'alguna historia que creix en la seva imaginació i plasma en la pantalla.
Enorme curiositat de saber que escriu.
A la barra ràpids exprés i cigarrets que cauen al terra.
Algú espera a algú que no arriba
Las tres dones de la llarga edat treballen como boges
Ràpides, amunt i avall.
Una s'equivoca, mirades enfadades, males paraules,
Y segurament en dues hores somriures i fins demà.
Aquell algú…tal vegada no arribi mai.
Gent que no para d'entrar
I una que marxa…

Comentaris

  • Un apunt,...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-01-2007

    ...un esboç impressionista d'un moment. D'un instant que passarà i ens portarà, potser, a latres moments semblants, però diferents en certs aspectes.
    I els moments desapareixen, i es transformen i canvien...
    I la vida segueix!

  • Si, Paris...[Ofensiu]
    Guspira | 31-12-2006

    El moment del café, rutinari potser, però cada dia descobreixes quelcom nou, observes com la gent es mou, com es relaciona i, de tant en tant, comences una conversa amb algú no coneixies de res. Els bars parisins són això, un microcosmos on les vides d'uns i altres es creuen, persones ben diferents. Acabes endevinant l'hora a la que ve tal persona, si vindrà amb presses o, al contrari, seurà tranquil·la a observar tot allò que passa. Si, m'agrada guardar cada dia aquesta mitja hora, em fa sentir més viu.

    Una abraçada!

    Guspi!

  • el que m'agrada[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 07-12-2006

    dels bars de París, és que molta gent està sola, menja sola, i com les taules estan tan juntes, no és difícil conèixer, veure, o simplement observar el que hi ha al teu voltant...
    realment és una ciutat màgica, en molts aspectes i sense caure en el romanticisme d'una ciutat sense cotxes, que no és el cas...

    M'has fet recordar v/bells temps, poetessa, i la teva biografia, tan jove com la meva, m'ha fer pensar en una vida que fa uns anys hagués volgut per a mi.
    El teatre omple moltes vides, per qui viu dins, i per qui el veu des de fora.

    ànims, i ja se sap, que la bojeria és el primer pas per entendre, viure i INTERPRETAR la vida, companya!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

55687 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!