Cercador
En secret...
Un relat de: AtzaVaRa- Compartir:
Quan et busco, no et trobo,
i quan et trobo, potser em buscaves tu,
encara que això, no ho sabré mai.
De què parlarem, enmig de la massa,
on tot són ulls i orelles?
Res. Dissimilem.
I què faré jo? Quan et vegi des de lluny?
No podré córrer ni abraçar-te,
perquè tot seran mirades
Ens escapem?
Fes-m'ho saber abans, que em prepararé.
Em canviaré el color dels ulls i del cor,
aniran de conjunt, transparents i intensos,
perquè traspassin els meus sentiments.
Les coses que et diria,
i que tan sols es queden en un simple gest.
Les coses que et faria,
i que tan sols es queden en una simple mirada.
Escapem-nos, o almenys,
deixa que m'amagui
en els teus llavis de coco.
Escriu una paraula i tapa'm amb ella,
que quan faci fred, jo faré lloc per als dos.
Comentaris
-
Si, això si que és poesia!![Ofensiu]Marc Freixas | 17-01-2005 | Valoració: 10
Perquè Capdelín té raó :
AIXÒ SI QUE ÉS POESIA!!
En secret...
destapo els meus propis ulls per a llegir-te dia si i dia també,
i finalment acaba explotant la opinió que tinc pensada de tu,
i acabo jo, treient conclusions optimistes vers el teu talent, que amb cada vers, i valgui la rebundància en la repetició de la paraula vers, tot i el doble significat,
que amb cada vers, deia!! m'estic preparant en el plaer de la bona lectura que tu provoques,
ja que ets una molt bona comunicadora de sentiments.
Potser a partir d'ara, qui sap si m'atreviré a comentar-te més sovint, i a llegir-te encara més del què ho faig.
M'agrada tot el què escrius, endavant Atzavara!!
UNA FORTA ABRAÇADA COMPANYA DE TRAJECTE LITERARI!!! -
PSSSSST....!!!![Ofensiu]Capdelin | 30-12-2004 | Valoració: 10
silenci... calleu!
rodolins barats, poemes amb rima forçada, paraules violades per a que rimin versos sense sentit...
silenci... calleu!
poemes pressumptuosos que no diuen res, estrofes agrupades que no es parlen, incoherents...
silenci... calleu!
poesia prostituïda que li han buidat el nom, poemes pesants que no tenen ànima...
silenci... calleu!
escolteu l´AtzaVaRa... en secret... sentint el batec de la seva música poètica... senzilla, rica, nua... perquè això... sí que és... POESIA!!!
ptons i una abraçada... -
Paraules que sorgeixen del cor.[Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 02-12-2004 | Valoració: 9
Les paraules que sorgeixen del cor, creuen totes les barreres, travessen mars i oceans, transpassen tots els blaus i de volta, subtilment, sigilosament, aniden dins d'un altre cor. Gràcies pel teu poema.
Josep -
Quin secret...[Ofensiu]George Brown | 01-12-2004 | Valoració: 9
M'ha agradat molt...
Una abraçada.
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
96 Relats
393 Comentaris
134322 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48
Biografia:
"No s'entenia la cançó de la nit,
de tan clares com eren les paraules."
Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)
txe_underground@hotmail.com
www.fotolog.com/atzavara