En Mauro i en Plop

Un relat de: nuriagau

*


       Vet aquí una vegada un país que, com el nostre, estava en crisi; es deia Notincunral. Hi vivia una bruixa molt dolenta, la bruixa Zetzugasaga, que volia ser reina. Feia anys que desitjava desfer-se del príncep Mauro que era l'hereu de la corona. Havia intentat, més d'un cop, fer-lo desaparèixer, però mai no ho havia aconseguit. En Mauro i els seus pares, el rei Gener i la reina Abril, constantment estaven a l'aguait i sempre li endevinaven les males intencions a temps.
       Un dia la bruixa va tenir una pensada: havia d'aconseguir atacar en Mauro quan estigués ben distret... Però, què era el que més distreia el príncep? Ah, sí, tocar la guitarra! Llavors estava molt i molt concentrat, li agradava tant la música... Podria ser una bona ocasió. Va passar molts dies espiant-lo des de la finestra de l'habitació, però el pobre noi passava llargues hores fent deures d'escola, els mestres li'n posaven molts! Fins que, un dia, va veure com en Mauro estava practicant amb la seva guitarra espanyola. La bruixa va llançar un bombolla màgica, com havia fet altres vegades, cap a dins de l'habitació. Aquest cop, però, va aconseguir que la bombolla engolís el noi i l'instrument alhora i els transportés cap a la finestra. Llavors, va xutar-la amb les seves botes daurades (que eren màgiques) i va enviar-la, amb en Mauro i la guitarra, a l'espai. Ha, ha, ha, ha! Ara sí que arribaria a ser reina!


       La bombolla lila va navegar per l'espai fins que va arribar a un planeta molt i molt llunyà. Va aterrar-hi i va explotar al costat d'un marcià de color verd que es va espantar molt. No se li van posar els pèls de punta perquè no en tenia. Els dos es van quedar mirant sense atrevir-se a dir res. En Mauro va trencar el silenci:
      -Jo a tu et conec.
      -Jo a tu, també -va respondre l'extraterrestre gairebé amb un fil de veu.
      -Vas venir un dia al pati de la meva escola, oi que sí?
      -Sí -va afirmar en Plop que anava, a poc a poc, recuperant la veu-. Un dia vaig anar a la Terra, però els nens, en veure'm, es van espantar tant, que em van deixar sol. Vaig decidir tornar a la Lluna amb el pare i la mare.
      -Els meus pares segur que m'estan buscant... -va somicar en Mauro.
      -Em dic Plop, i tu?
      -Jo, Mauro.
      -A mi m'agradaria tornar a la Terra-va insinuar en Plop-, però com que la gent es va espantar del meu aspecte i corrien...
      -Hi vindries amb mi? -va proposar el príncep de Notincunral.
      -Jo sol, no hi tornaria. Desitjaria que els pares m'hi acompanyessin. Els he explicat que la Terra té arbres plantes, flors... i és preciosa; ells també voldrien conèixer-la. Estem tips de viure sols i en un planeta sense vegetació!
      -He arribat dins d'una bombolla però ha rebentat. No sé pas què podríem fer per anar a la Terra tots.
      -Fa temps que estic preparant un coet teledirigit amb una bateria de molta potència. Encara falta programar el comandament per tal que arribi a la terra. Tu podries mirar pel telescopi i dictar-me les coordenades, i jo aniria introduint les instruccions al control de ràdio programable. Jo sol no puc fer-ho -va oferir el marcià-. Què et sembla?
      -Molt bona idea! -va assentir el noi-. Quan arribem a Notincunral, tots podreu venir a viure a palau; és molt gran i ens sobren habitacions. Et presentaré els meus companys d'escola i ja veuràs com, ràpidament, faràs amics!
       Tots van estar-hi d'acord i es van posar a treballar. En un tres i no res, van tenir la feina enllestida. Van muntar tots cinc al coet teledirigit: en Plop, el pare i la mare; en Mauro i la guitarra. El viatge va resultar tan emocionant que els va semblar que només havia durat uns minuts.


       Quan van arribar a la terra, es van trobar els reis plorosos a la sala del tron.
      -Fill meu, on t'havies ficat? -va sospirar la reina Abril, mentre abraçava amb plors el seu fill.
      -La bruixa Zetzugasaga m'ha atacat i m'ha enviat al planeta d'en Plop. Mama, et presento en Plop i els seus pares. Els he convidat a viure amb nosaltres perquè els agraden els planetes amb vegetació.
       La reina Abril, ràpidament, es va posar a preparar les habitacions dels convidats per a la família marciana.
      -Ja crèiem que no et veuríem mai més... -va somicar el rei Gener-. Hauria fet el que fos per recuperar-te. Però els meus guardians et van buscar per tot el país sense aconseguir trobar-te.
      -Pare -va proposar el fill-, faries qualsevol cosa per mi?
      -I tant, fill meu! -va assegurar el monarca-. Digues què és el que desitges.
      -Voldria que a l'escola afegissin tres matèries: aeronàutica, guitarra i taller de contes.
       I així va ser. El rei de Notincunral va contractar tres mestres nous: un d'aeronàutica, un de guitarra i un altre de taller de contes.
       La bruixa Zetsugasaga, que seguia espiant en Mauro, quan va veure que a l'escola s'ho passaven d'allò més bé, va decidir fer-se amiga d'en Mauro i d'en Plop per poder-hi anar amb ells.

Vet aquí un príncep i un marcià,
del web de relats en català,
la nostra aventura ja s'ha acabat
i espero que t'hagi agradat!




Comentaris

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • Doncs sí . . .[Ofensiu]

    m'ha agradat i molt. Com sempre, de senzills contes se'n poden treure lliçons i crec que aquí quedaria molt bé una referència a la convivència.

  • Molt original[Ofensiu]
    iong txon | 17-12-2010

    Fins i tot educatiu, diria jo. Utilitzes els tòpics dels contes de fades però amb elements futuristes que tant agraden als nens i nenes d'avui. L'argument totalment estrafolari, es situa en un regne intemporal on hi poden conviure prínceps, bruixes, professors d'aeronàutica i extraterrestres de manera natural. I això que el règim de "Notincunral" és una monarquia absoluta pel que sembla, però evidentment està dirigida per uns reis de tipus "Abel": el rei Gener i la reina Abril, cosa que m'ha recordat el regne on es situaven les històries de "Jan i Trencapins", en una mena de Camelot medieval idealitzat. Et felicito per la teva creativitat. Segur que deu ser molt útil per donar classes a l'escola!
    Que tinguis un bon cap de setmana,
    Quim

  • Un conte especial[Ofensiu]
    marieta | 02-12-2010

    jajajaja, està molt be, m'ha agradat molt el final.
    El conte en si també m'ha agradat perquè no és com el típics clàssics.
    Doncs espero que n'escriguis més que jo els llegeixo tots!!

  • No hi falta res... [Ofensiu]
    brins | 09-09-2010 | Valoració: 10

    Una bruixa ambiciosa i molt dolenta, marcians, una família reial ... Quins protagonistes tan atractius per a un conte!

    Tot i això, però, ens calia quelcom més per aconseguir que el conte fos bo; ens feia falta emplenar-lo d'imaginació i de molta creativitat...Doncs bé, d'això, també n'hi ha, en aquest conte!

    Moltes felicitats! Tant de bo que el projecte de l'Associació de Relataires pugui triomfar; serà una veritable satisfacció poder tenir els contes impresos en paper!

    Una abraçada,

    Pilar


  • Molt bé[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 05-09-2010

    has fet treballar als teus i els nostres protagonistes de ficció en una bona convivència, agermanant dos contes i fent-ne un de nou, felicitats Núria!

    Serà un plaer compartir la publicació, si tot va bé!

    Ferran

  • Núria, m'has sorpès[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-08-2010 | Valoració: 10

    amb aquest conte naïf en que que, filla de ton pare, imites la seva gràcia per imitar noms. El país de Notinunral n'és un bon exemple.

    Està molt ben escrit i té la tendressa que tenen els infants, sempre disposats a oferir la seva casa i el seu cor als que veuen desvalguts.

    M'ha encantat tornar-te a llegir

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC