En el fons del llac (poema a la depressió)

Està bastant bé el poema... No sé perquè, no em convenç aquest, però admeto que té alguna qualitat.

¿Un poema a la depressió? La idea a priori sembla molt bona, però clar, el conte pot ser "a la depressió", però no "depressiu" (és una reflexió en general, no va sobre el teu poema en concret).

M'agradaria que llegissis els meus poemes; així podries dir, almenys "¿i tu escrius bé poesies? xulejar davant lo dels altres és fàcil". Bé, he fet poesies regulars i alguna de dolenteta, però n'hi ha de molt bones... Et recomano la de Rajoy, la de Fraga i la de Zapatero, per dir les tres primeres que se'm acudeixen.

Res més per ara. Petons!!

Ostres, m'ha encantat! Crec que qualsevol que no sàpiga que es depressió ho entandrà llegint aquest poema, res d'anar-ho a consultar al diccionari jeje.
M'ha arribat molt, potser perquè he estat al fons del llac o gairabé.
Genial!

Petons

M'ha corprès com has copsat l'enfonsament en la depressió com l'ofegament dins un llac verdós i "silenciós".
Si que és com ofegar-te els pulmons mentre la pell tasta l'aigua fresca i el cos se sent lliure... caient... enfonsant-se fins al fons.

Hola ROSASP
aquest és un bon poema on expreses molt bé l'estat depresiu en el que et trobes i a més que saps fer-ho amb les paraules adequades. Et fa reflexionar ( i això és que ha de fer un poema a part de escriure 4 paraules "maques"). M'ha fet pensar en algun moment que jo m'he sentit així :).
Ara feia temps que no s'haviem res l'una de l'altre eh jejeje.
Petons!!

Desitjaria que aquest escrit fos meu! Es d'aquells que penses, buf... Que maco, que de debò. Fa una mica desgarrifança recordar aquests sentiments, tot i que a vegades és necessari per segui lluitant endavant!!
M'has fet pensar :)

el teu poema m'ha agradat molt pq parles d'un tema molt profund...tant profund com el tema que es planteja, la depressió...i tant profund com pot ser un llac... i tot escrit d'una manera suau i encisadora...

gràcies pel poema...

AntvianA

me n´acabo d´assabentar al llegir la teva bio a la dreta: cargols a la parratallada!!!!!
els de Lleida som de terra ferma, de terra seca que hem fet fèrtil amb suor i força...
petons a la teva filla i a tu... que no paris d´escriure, perquè és una forma d´enriquir a persones que potser mai coneixeràs...
fins sempre!

et buscava... però sóc "novato" i despistat i no sabia com trobar els teus relats...
gràcies pel teu comentari i gràcies per saber que la teva filla es peta de riure amb les meves obretes humorístiques...
però... després de llegir el teu poema, m´he posat vermell de vergonya i m´he enfonsat al fons del llac... m´he sentit tan... amateur!
un 10 com una casa pel teu poema: profund, amb pinzellades psicològiques que no deixen veure clar el problema... que em fa pensar, adintrar-me en ell, seure vora el llac i reflexionar... el cim i l´estimbat sempre estan junts... cal aixecar els ulls i sentir la crida de la cinglera coronada de llum i d´aire alliberador...
felicitats... muaaaaaà!!!

l'emoció que em produeix el teu poema. Potser perquè al fons del mar em dec trobar ....

poeta, no puc, em costa. Ni llegeix massa poesia, perquè molta em deixa indiferent. Però de vegades descobreix sentiments eterns adobats amb belles paraules o en imatges insospitades, que m'inspiren. I llegint el teu poema se m'han acudit, oposant-se, aquestos versos optimistes:
"les veles
portem llums de terres descobertes,
i vents de mar encesa"