En Dani i la bruixa

Hi havia una vegada una bruixa dolenta, molt dolenta. Dolentíssima. Tenia les ungles llargues, molt llargues. Llarguíssimes. I els seus ulls brillaven d'odi, d'enveja, de rencúnia, de maldat.

Al mateix poble de la bruixa vivia una família maca, molt maca. Maquíssima. Tenien un nen que es deia Dani. Era entremaliat, molt entremaliat. Entremaliadíssim. I a l'estiu, pel matí anava a jugar amb el seu mòbil pels voltants de la casa de la bruixa. Ell no tenia por. Els altres nens del barri ni s'hi acostaven. Els feia por veure la bruixa sortir de casa seva fregant-se les mans i mirant-los de reüll. Ells picaven de mans fort, molt fort, fortíssim, per espantar-la: sabeu com picaven de mans?
Piqueu de mans! piqueu de mans! I deien bruixa dolenta, bruixa dolenta, deixa'ns jugar tranquils i ves-te'n del barri!.

En Dani, però, no tenia por. Aquell dia va entrar a ca la bruixa. I sabeu que se sentia dins de la casa? Un vent misteríos, molt misteriós, misteriosíssim. Sabeu com feia el vent? (soroll de vent) Era més fort, més fort. Fortíssim.

En Dani començava a sentir fred als peus i les seves dents es començaven a sentir com castanyoles. Sabeu quin soroll fan les dents quan un té molt de fred? (clac,clac,calc) Era més fort! (clac, clac, clac)

En Dani picava de mans per treure's el fred de les mans. Picava fort perquè feia un temps fred, molt fred. Fredíssim.
Els peus se li gelaven, de manera que picant de mans, picant de dents i picant de peus es tregué el fred del damunt.

Llavors va sentir la bruixa que estava cuinant al pis de dalt. Sabeu que fan les bruixes quan cuinen? (Narania, naraniara). En Dani tenia gana i l'olor de carn d'olla l'atreia cap al pis de dalt. Va començar a pujar les escales mentre la bruixa cantava ... (Narania, naraniara) I en Dani, com drogat per la intensa olor de carn d'olla es plantà a la cuina de la bruixa. Ella va fer un crit (aaarg) i ell en feu un de més fort (aaaaaarg)

El crit alertà els amics d'en Dani que es van acostar ràpidament cap a la casa de la bruixa armats amb bastons i colpenjant el terra amb ells. Sabeu que fa un bastó quan pica a terra? Fan TUNC! I quan són molts bastons? (tunc, tunc, tunc,...) I si no paren de picar a terra? (tunc, tunc, tunc, tunc...)
La bruixa cantava la seva cançó (Narania, naraniara) I en dani picava de mans, i de peus i les dents eren castanyoles i els bastons seguien picant.

I de sobte es sentí un crit de la bruixa. És el crit que fan les bruixes quan ja n'estan fartes de tot: diuen PROU. Però ella ho digué cridant. Va dir (proooooou)

Llavors es va fer el silenci.

Però els nens amb els bastons tornaven a començar els cops molt suaument (tunc, tunc, tunc). A la vegada el vent misteriós de la casa bufava amb força (soroll de vent). La bruixa tenia por de ser lintxada allà mateix i va agafar l'escombra i s'hi va muntar com si fos un cavall. Sabeu que fan els cavalls quan galopen? tucutú, tucutú, tucutú. I això feu l'escombra però més fort (tucutú, tucutú, tucutú) més fort (tucutú, tucutú, tucutú)

En Dani s'alegrà d'haver allunyat la bruixa per una bona temporada i s'adonà que al barri tenia uns amics de veritat, que l'havien ajudat i que aquell dia van celebrar amb ell el seu aniversari.