En Costelles o la llibertat d'un gos.

Un relat de: NEULA

Era un pastor alemany més aviat rossenc, amb el cap i les potes molt grans, els ulls de color mel i un cos terriblement prim on es marcaven cada una de les costelles, i uns grans i dolorosos malucs. Va arribar al nostre carrer i de seguida va ser el nostre amic. Li vam posar de nom Costelles i el vàrem integrar en els nostres jocs, com si fos un més de la colla.

Als grans també se'ls va guanyar amb el seu tarannà tranquil i noble, i de seguida es van organitzar per atendre les seves necessitats: menjar, veure, veterinari. En Costelles ho acceptava tot amb agraïment, però sense fer-ne un gra massa. Ell mai no s'esverava i els seus moviments tenien una lentitud majestuosa. Més d'un veí se'l va voler quedar. Però ell fugia cada nit d'on l'haguessin tancat i tornava a aparèixer al carrer, ajegut a qualsevol racó com un vell rodamón. Un dia algú va provar de lligar-lo, i a l'endemà el vam haver de portar al veterinari, en sentir-se presoner s'havia posat malalt. Vam aprendre la lliçó. En Costelles estava amb nosaltres però no era nostre. Es passejava lànguidament pel carrer, atent als foraster. Ens protegia amb algun lladruc escadusser i la seva presència. Quan els nens del carrer fèiem alguna excursió en bicicleta ens acompanyava un tros, i sempre tornava cap al carrer escortant al company que hagués tingut pana, movent suaument la seva cua llarga i peluda. I continuavem tranquils, segurs que el company estava ben acompanyat.

Mentre va ser amb nosaltres en vam presumir amb orgull. Era un gos noble i lliure que ens havia escollit col·lectivament per que fóssim els seus amics. Ens va ensenyar a compartir, a ser amics i , sobretot, a no posar cadenes.



Comentaris

  • La Banyeta del badiu | 18-11-2005 | Valoració: 10

    Ep !!!, que no l'he valorat, ... i aquest relat pel meu gust, és perfecta, és mereig + de 10 :-)

  • Mira què en son de nobles i macos els animalons !!.
    El teu relat d'en Costelles, m'ha agradat molt i molt, és sentit, és veu que l'estimaves i encara el seu recort el portes a lànima.
    Un petonet. Pilar

  • Hola NEULA![Ofensiu]
    ROSASP | 07-08-2005

    M'agrada la naturalitat del relat.
    Arriba suau i deixa un somriu tendre dibuixat al cor.
    Aquest esguard tranquil d'en Costelles que us acompanyava en els vostres jocs, aquell instint de llibertat que el feia amb vosaltres però sense ser vostre.
    Es pot aprendre tant de l'estimació, molts cops ens perdem en la necessitat de posseir totalment a un altre ésser, sense adonar-nos que aquesta mena d'esclavitut fa que se'ns escapi cada cop més de les mans...

    Ja sé que és una mica abstracte el concepte de no ficar cadenes, però és sense cap dubte la millor manera d'estimar.

    Senzill, agradable i molt tendre.

    Una abraçada i fins la propera!

  • el nom[Ofensiu]
    peres | 07-08-2005

    del gos, Costelles, és el que m'ha agradat més.

    I anant més al fons, també m'ha agradat aquesta manera d'explicar que el gos es posa malalt quan deixa de ser lliure, encara que la llibertat seva, tal com la viu cada dia, estigui fermada pel lligam de les noves amistats. En Costelles no podia anar lligat, però segur que hauria donat la vida per qualsevol dels seus joves amics. Quin gran tema de conversa: "l'esclavatge voluntari" (si en podem dir així), els lligams que crea l'amor, que són més forts que totes les cadenes del món.

l´Autor

Foto de perfil de NEULA

NEULA

30 Relats

94 Comentaris

47890 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
M'agrada escriure, el teatre, la ràdio,la poesia. Vaig fer servir Relats en Català per penjar els meus primers relats i encara recordo la il.lusió que em van fer els primers comentaris. També hi he passat bones estones llegint. Ara no estic tant per aquí , tinc més coses al blog de l'associació Lletrícola de Mataró, blog: planetalletra.org