En aparença

Un relat de: clariana

Avui fa un dia esplèndid. En aparença. Un sol espaterrant i un vent vibrant. Des de l'habitació de la petita casona es pot veure una altra construcció bessona. En aparença. Les fulles del seu jardí ballen descompassades i les primeres flors primaverals somriuen d'esquena a mi. Tot és com sempre i tot resulta nou. En aparença. El mar és d'un blau intens com el que vaig veure ahir mentre tornava de la ciutat. Cert, em desplaço com el vent pel territori català, estressant. En aparença. Suposo que és el que m'he anat construint al llarg dels darrers anys, un estil de vida potser. En qualsevol cas si m'incomodés en excés ja hauria abandonat aquesta manera de fer. Decisions. La feina és el què realment m'incomoda i em preocupa, tinc clar el què no vull. Però no puc definir ben bé el què m'interessa. En aparença. El sol m'enlluerna mentre escric, la primavera arriba inevitablement, això m'alegra. Vull creure que ella arribarà amb molt bona companyia de novetats i projectes enfilats. Si no tingués aquesta esperança no caldria seguir lluitant, de fet només m'agradaria poder formar-ne part. Dels projectes, vull dir.
Ahir vaig anar a dormir tard, perquè vaig voler. Una conversa que esperava feia temps, però no buscava em va lligar davant la pantalla fins altes hores de la nit. La degustació de vi fou la primera "culpable". Cascades de reflexions, a bon ritme.
Ara el que veig són un parell de gavians intentant volar amb la ventada, ells no volen cansar-se en excés, segueixen els corrents d'aire. En aparença.
Els ulls mig aclucats em demanen repòs, però no els hi ofereixo perquè la inquietud és més forta. Fer-se realitat.
En aparença res és el què ens sembla, tot és diferent quan coneixem els motius, continguts o sensacions. Un vi amb aroma d'anxova salada i regalèssia, era dolç com un caramel. Fins i tot els instints primaris són mentiders, així doncs caldrà seguir malpensant i creient que el gran dia que veig des de la finestra de la casona farà la punyeta quan travessi les parets.
El vent se m'endurà. En aparença.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

41 Relats

60 Comentaris

33327 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?