EMOCIONS

EMOCIONS

En una espiral vertiginosa enmig d’un torbellí de llum derrotarem a qualsevol cosa dolenta que es clave pel mig. La llum mai sucumbirà a l'obscuritat. Per molt obscura que es torne la negra nit, la llum sempre renaix i triomfa. Hi ha que apreciar eixa llum i guardar-la al més profund. Es la que te traurà de qualsevol lloc tenebrós i et permetrà dormir plàcidament.

Lluitant contra el temps que no ens posa les coses fàcils. Però no ens redirem mai. El destí es favorable a tots aquells que avancen amb valor i determinació. Eixa es una força indomable que res ni ningú pot aturar. Així que no us rendiu mai, avancem per les sendes obscures. La llum provinent dels nostres propis cors il·luminarà el camí. Ens donaran seguretat durant el viatge i en moments de mes fred ens faran sentir càlids. Lluita contra tot i contra tots aquells dolentsque et posen barreres al davant. Res malvat ens podrà aturar. I pobres d'aquells obscurs que ho intenten. S'enfrontaran a una força que no podran guanyar.
Passen les hores com si foren un torrent d'aigua vertiginosa. Se m'escapa el temps de les mans i no el puc controlar. No el puc parar. Es una llàstima. Però el renàixer de l'obscuritat és sempre agradable encara que siga per poc temps. Lluitarem contra el temps. No ens pot derrotar. No ho pense consentir.
Després de quasi 24 hores per fi torne a casa. Es agradable el retrobament. Em senc a gust. La càlida benvinguda al lloc que considere llar. La llum il·lumina tots el racons allí. No hi ha lloc per a les tenebres. I l'obscuritat que hi puga hi haure es càlida i agradable que es complementa amb la llum. Creant una combinació de llum i obscuritat. Si, que agradable es tornar.

Despertadors, objectes tecnològics, el temps, el destí... Tot se’ns tira en contra nostre. Però en comptes de rendir-nos lluitarem fins al final. Que intenten parar-nos, em farà molta gracia vore els intents frustats per la nostra força. No podran derrotar-nos mai. Com ho podrien fer? Es impossible. La combinació es perfecta. Res ens supera. Així que res de rendir-se el moment de la veritat comença ara.

La llum i l'obscuritat es fusionaran al bell mig del univers. Allí la fusió serà i l'energia alliberada no es podrà parar per res dolent. I junts lluitarem contra tot allò malvat que ho vuiga destruir, que vuiga destruir la fusió. No deixarem que es corrompisca eixa unió magistral. I brillarem com les propies estrelles. Il·luminant i a la vegada obscurit-ho tot. Una agradable i càlida combinació de llum i obscuritat. Lluitant sempre fins al final i més enllà. Sense rendir-nos. Els dos junts.
A prop i lluny a la vegada. Sempre junts però separats. No existeixen distancies ni temps. Tot es dona a la vegada. Mentre pugam resistir, mentre ens mantingam en peu, mentre estem junts no existirem, units, junts. Una força poderosa i indestructible pel mal.

La vida es un misteri que hi ha que disfrutar. Al món hi han moltes coses estranyes, que no entenem... Però que més dona? Per a que voler saber-ho tot? Es necessari saber com funcionar un ordinador per a encendre’l i fer-lo anar? Doncs a vida es el mateix. Disfrutem dels misteris i de les coses boniques que ens dona la vida. Per a que qüestionar-les si no ens fan mal? Per a que voler descobrir-ho tot? No es un problema, més be tot el contrari. Mola molt. No se. No saps per quina misteriosa raó les coses comencen a anar molt be, et sents content, feliç i a gust. Per a que més?

Vuic que el temps junts no s'acabe mai. Que el temps s'ature per sempre. Que el món gire al nostre voltant, que canvie tot el que vuiga. Sols vuic que estigues junt a mi. Res mes. Si el món es desmorona al nostre voltant me es igual. No m'importarà. Sempre que estigues al meu costat res dolent ens aturarà. Ja pot petar tot. que no aconseguirà destruir-nos. De fet renaixerem encara més brillants que mai. No hi ha res obscur i malvat en tot el univers, que puga en nosaltres. Res. Derrotarem junts a qualsevol cosa malvada.

El temps avança de forma estranya. Devegades rapidament, massa i tot, altres vegades massa lent. No trobem el equilibri temporal. Pero m'es igual, per mi com si el temps i l'espai es tornaren bojos. . Així i tot tinganes de qeu arribe el moment en que ens troabrem. Ja queda menys. Després serà felicitat.