em fa mal la distància

Un relat de: universbrillant
Et veig i et miro, observo els teus ulls. Ja no em parlen. On ha anat a parar aquella espurna d’amor que desprenien al veure’ns? El teu somriure ja no és el mateix. Et miro, i no paro de fer-ho, però ja no et reconec. No deixo de mirar-te mentre em pregunto com hem arribat fins aquí. Per què ja no brillen les mirades? On s’han amagat els capvespres perdudes per mil racons? Ja no ens somriu el cor. I em tremola l’ànima quan ens mirem i el silenci es fa incòmode. Em costa entendre, sovint em passa. Però em fa mal aquesta distància. Adéu als instants eterns, als vespres inoblidables juntes, a les llàgrimes per amors perduts. Què ens ha passat? L’amistat és un tresor. Val la pena perdre’l? Jo t’ho demanaria, amb el cor, amb llàgrimes, amb rancor, tal vegada. Però t’ho demanaria. Hem de perdre el poc que veritablement dura en la vida? Algun dia, qui sap, tu també ho pensaràs. I qui sap, tal vegada un dia ens miraràs i els teus ulls parlaran. El teu somriure serà el mateix. Tal vegada...

Comentaris

  • Adéu i hola![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-06-2014 | Valoració: 10

    L'adéu que pot donar pas a un hola. L'escriptura delicada de les teves lletres sinceres. El desig d'una proximitat ara llunyana, que no té perquè ser llunyana sempre. Temps al temps i les coses al seu lloc. Una gran prosa poètica, sincera i molt personal. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: