Cercador
Els somnis nomès son SOMNIS
Un relat de: sensecorRes a dir, això resumeix tot, com em sento...
Vaig pensar que quan et donen una segona oportunitat...es per a que te'n adonis dels teus errors i millorar en ells, però a quin nivell...potser augmentava, però no tan dràsticament...
Vaig pensar que alguna cosa m'ajudaria a que aquesta segona oportunitat sortís millor que la primera...i pogués complir això que tant de temps porto enyorant...
Però no es així, tot es molt més difícil ara i casi impossible...crec que aquesta segona oportunitat no servira de res, tot seguirà igual...i el meu somni estarà trencat...i aquesta vegada per sempre.
Encara no està tot decidit...però el 70% indica que això no serà així...per molt que lluiti i lluiti, potser no serveixi de res...però encara així lluitaré.
I encara que la gent digui "els somnis, si lluites per ells, se't compleixen...però ningú a dit que sigui fàcil aconseguir-los" no es cert...hi ha somnis en els que tenia que haver lluitat temps enrere...i en aquest moment ja ho vaig perdre, ara no puc tenir l'alegria de dir "ho aconseguiré" perquè se que si ara ric...desprès veure la realitat i ploraré més.
Així que res, no se que fer, no renunciaré al meu somni...però em faré a la idea de que mai el podré aconseguir.
Comentaris
-
Mai et rendeixis[Ofensiu]jOaneTa | 29-07-2007 | Valoració: 10
Sensecor!
potser els somnis siguin llunyans, potser sentis que ja l'has perdut però rendir-te per això? NO, MAI!
Jo també tinc somnis que hagués pogut fer realitat i que per motius que no venen al cas no vaig dur a terme...el somni de la meva vida estava davant els meus ulls i vaig haver de tancarlos però t'asseguro que per molt que ara sapi que si ho tingues davant mai podria ser com abans ho intentaria i no em rendiria.
jOaneTa
l´Autor
150 Relats
160 Comentaris
191956 Lectures
Valoració de l'autor: 9.51
Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.
Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.
Últims relats de l'autor
- Persones tòxiques
- Humanitat
- Estem fotuts
- Por
- Por
- Us convido a ser feliços
- Sempre...
- El temps ha passat i segueixes en el mateix lloc de sempre
- Aprenem amb els danys, i no amb els anys.
- Temps, llocs i circumstàncies...
- Rutina a l'any 2013
- És tan difícil...
- Mil motius
- As de piques
- Melodies que narren la teva vida