Els records d'una petita aventura inoblidable

Ho sento. Sento tenir que deixar-te així,de sobte, però no tinc cap altre opció. No depèn de mi...recordo tot el que va passar entre nosaltres, tot allò que ens varem prometre però mai es podrà complir. Encara recordo quan estàvem estirats a l'herba del campament, amb el Joan mata'n mosquits voladors i en Norbert i en Gerard jugant al futbol amb en Nicu mentre que nosaltres, agafats del mà i desfruita'n dels moments d'estiu, amagats de tothom com,si lo nostre fos un amor prohibit. Ho quan, a la hora de dinar, tu, assegut al meu costat com si res, de vegades em tocaves la mà i allò era una part de l'excitació del nostre petit amor. Al caminar travesses m'esperaves perquè jo sola no podia pujar cap al cim de la muntanya i tu m'empenyies i m'animaves. Aquelles mirades de complicitat quan, a la nit, abans de dormir, ens posàvem al voltant de la llum de gas tot el campament a cantar "correspondència", la nostre cançó...o quan ens miravem lentament i ens somreiem sense dir cap paraula.També recordo el dia que ens varem enfadar. Aquell dia, uns dels pitjors dies de la meva vida. Tu em vas mira amb cara de pocs amics quan vaig entrar a la teva tenda i allò a mi em va fer molt mal. Vaig estar apunt de plorar davant teu pensant en que la nit anterior havíem decidit que seriem"bons amics" i nomes pensava que tot s'havia acabat, que mai podries perdonar que no et cregués aquella tarda, però tot gracies en Pitxu i en Ferres es va arreglar, si no m'hagués passat tota la nit plorant a la meva tenda, però amb una petita abraçada i un peto molt dolç ho varem solucionar. Les nits...eren màgiques. Recordo que esperàvem a que tothom s'adormís, i una vegada assegurat ens aventuraven a regalar-nos el nostre amor, l'un a l'altra, arriscant-se a que alguna persona de la tenda es despertes i descobrís els nostres sentiments, encara que tothom ho sàpigues nosaltres fèiem com si res passes. Però tot l'ho bo s'acaba i així es com a passat. despres de que el campament s'acava em costa molt dormir al saver que no et tinc al meu costat per poder agarte de la mà.Ara jo me'n tinc que anar, encara no se si tornaré algun dia per poder recordar les nostres aventures, però se que allà on jo sigui, sempre hi haurà un bocinet del meu cor per al teu record. Per sempre, t'estimaré Marc.