Els macarrons de l'àvia

Un relat de: Leela

Els hiverns, després de sortir suats del metro i de rondinar perquè ens havíem de posar les bufandes quan encara teníem les galtes enceses com pebrots, enfilàvem el carrer i fèiem els darrers metres corrent per veure qui dels dos, si el meu germà o jo, arribava abans per tocar el timbre.
La meva àvia sortia al balcó, pujava aquella persiana de cordes, en el mateix moment en que nosaltres miràvem cap amunt esperant veure la seva bata de flors, i agitava la mà dient que pugéssim. Llavors, corríem de nou cap a la porta i l'empenyíem amb totes les nostres forces.

El replà era fosc i antic. Per pujar per aquelles escales tant costerudes sovint ens havíem d'ajudar d'una feble barana que, de tant prima que era, ens semblava que només era capaç d'aguantar el nostre pes i que després hauria de reposar una setmana per refer-se.

Quan arribàvem al segon ja estàvem cansats. Llavors, com si fent això poguéssim recuperar una mica d'alè, xisclàvem preguntant a la meva àvia què havia fet per dinar.
En sentir el mot macarrons, aconseguíem trobar forces per arrossegar-nos per les escales que encara faltaven fins el seu pis i ens llençàvem a les seves faldilles, amb flaire a sofregit, mentre ella ens omplia de petons.

Dels dinars recordo rialles, les llànties de tomàquet sobre la samarreta del meu germà i una figureta en forma d'escarabat que hi havia damunt la tele i que em tenia encisada.
La meva àvia, a canvi de que ens mengéssim la carn, ens explicava històries d'un aventurer que havia conegut, que es volia casar amb ella i li havia fet aquell regal sagrat. Ella deia que ja havia clissat al meu avi, i mirant-lo seductora afirmava que era amb ell amb qui volia viure durant molts anys.

Comentaris

  • M'has retornat...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 17-06-2006 | Valoració: 10

    al món de la infantesa...quants records!. M'han quedat algunes olors de quan era petita a la memòria, però especialment l'olor d'atmelles, quan era el temps de treure'n les clafolles i l'olor de l'àvia a aquell sabó cassola...i tantes coses més, qui pogués repetir només aquest petits instants.
    Molt entranyable el teu relat.
    1ptó. ESPIRAL.

  • Com que avui és un dia excepcional [Ofensiu]
    Màndalf | 16-06-2006

    faré una cosa excepcional: m'estreno com a repetidor comentarista de relats, que tants daixonses aquí!

    (bé, la veritat és que és el truc de l'almendruc. Prefereixo ser repetidor que començar a posar bajanades als fantàstics poemes de la Leela, cosa que segurament he fet alguna vegada)

    Una bona macarronada és el la que haurem de gaudir avui, en el dia en què la neta de l'avia compleix la ridícula quantitat de 35 macarrons gratinats amb un formatget per sobre que... mmmmmmm... com ho diria? Per menjar-se-la!

    Per molts aaaanys!!

  • Ben ple![Ofensiu]
    Unaquimera | 31-05-2006 | Valoració: 10

    Un relat ple d'evocacions i d'imatges plàstiques molt ben recreades, amb color, sons, sabor, ... tots ben posats a lloc!

    El passat agafa cos davant els ulls de la lectora, que de petita pujava persianes verdes de corda, de vegades embullant-la, i encara pot recordar clarament el soroll que feien les tires enfilades per delicats ferrets que sempre s'acabaven confabulant en contra meva...

    Amb aquests relats es poden compartir records, sensacions, algun sentiment tendre i amb regust de tradició, antic, ... fins al darrer paràgraf, on es personalitza la història amb el detall definitiu que li dóna la pròpia i inconfusible personalitat a allò que fins aquest moment podia haver estat una fotografia trobada en la capsa vella, plena de tresors, de molta canalla...

    He gaudit molt llegint-te, estic encantada d'haver-te descobert i per celebrar-ho t'envio una bona abraçada,

    Una quimera

  • Mmmmmm......!![Ofensiu]
    Màndalf | 19-05-2006 | Valoració: 10


    Quina oloreta de sofregit..!!

    Magnífic relat!
    Que rebé que has descrit una feliç anècdota de la teva infància! La història és molt tendra i tu l'has anat desgranant delicadament com saps fer. Amb una miqueta d'humor que fa passar bé la lectura i li escau perfectament.
    L'escarabat molt ben col·locat, costava incloure'l en aquest context...

    Devien estar boníssims aquells macarrons... suposant que la recepta passi de generació en generació, ja sabem qui la té ara... algun dia no m'importaria una petita taca de tomàquet a la samarreta...

    Mmmmm...!! Quina gana! Me'n vaig a sopar!

    Però abans...

    Un petó de fruites del bosc.

  • Els records[Ofensiu]

    Hi ha un moment a la vida en què els records de la infantesa es manifesten, reneixen, ens atrapen i sembla que els tornem a viure de nou, se'ns fan palesos d'una manera molt pròpia, molt nostra, disfressats potser, però són el nostre record, la nostra vida. És un bon relat. Una abraçada.

  • Records d'infantesa...[Ofensiu]
    ROSASP | 14-05-2006

    que sempre resten vius a la memòria. Amb aquella percepció màgica que els nens donen a les coses aparentment senzilles.
    Les històries contades per les àvies són tan especials; tenen un caliu i un misteri encisador.
    Acaronant els cinc sentits, romanen tendrament amarats en nosaltres aquells moments de petons i complicitat compartida, que formen part de tot el què ara som...

    Paraules precises i evocadores que capturen àgilment sensacions rescatades del passat, amb molta estimació i un somriure obert.

    Molts petons i fins aviat!

  • has sabut trobar...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-05-2006 | Valoració: 10

    els fils d'or que mouen els infants (els sentiments encara són senzills i primaris):
    els contes, les pizzes, els macarrons de l'àvia (els de la mare són massa moderns i utilitaris i improvisats), les converses amb un to misteriós de veu baixa, el considerar-se el centre de la vivència... ah, i... uns quants petons.
    Una abraçada.

  • retrat perfecte[Ofensiu]
    clutter | 11-05-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat teu. Tens un llenguatge precís i alhora entendridor. Es d'aquells relats que mentre els llegeixes els vius, fins i tot el què no expliques directament.
    He vist que tens molts relats, recomana-me'n un que creguis que et va sortir especialment rodó, tinc ganes de continuar-te llegint.
    Trobo molt just que estiguis entre els més valorats.

  • Detalls[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-05-2006 | Valoració: 10

    Ja quan el vaig llegir en el repte em va agradar molt, em va recordar als macarrons que també em feia la meva iaia. Descrius petits detalls que ajuden a configurar els records d'una persona, detalls que aun som nens ens retornen la idea, la fragància, el caliu d'aquell ésser estimat... Només els nens estimen bé les persones, sense parar-se en valoracions estètiques, o de qualsevol altra mena, ni conscients ni inconscients. El nens estimen per impuls, sense pensar, i associen al seu estimar tots els detalls que ja mai més oblidaran, i que de grans els ajudaran a no perdre del tot les persones que van marxar.
    El repte té això, la seva brevetat permet assolir la quasi perfecció, i en el teu ho has aconseguit.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Leela

Leela

81 Relats

639 Comentaris

124857 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:

Totes les persones grans van ser nens (encara que poques d'elles ho recorden)

El petit príncep. A. de Saint Exupéry



********
El meu e-mail:
leela.arc@gmail.com

********

Foto: Leela
(Futurama, de Matt Groening)