ELS ESPAIS DE LA GELOSIA

Un forat pot ser un espai en negatiu. Un espai en negatiu que només s'omple de sentit per oposició al temps en el qual estava ple. Així va succeir amb el calaix de la tauleta de nit. Tots els dies eren iguals, agradablement i potser avorrida i igualment plens. Fins que un dia vaig obrir el calaix, el primer calaix de la tauleta de nit, allà on es guarden habitualment les petiteses quotidianes, i que solem traure i ficar d'una manera inconscient, lleugera, mecànica. Així vaig obrir aquell espai ple de foteses meves i seves, com ara mocadors de paper, clips per al cabell, algun pel ja antic, unes claus que ja no sabem per a què serveixen. I l'espai en negatiu va cridar els meus ulls, ben podria no haver-ho fet, però ho va fer. Hi ha havia un espai buit, un espai negatiu massa gran, que no em va resultar familiar.

Abans, en aquella capsa de preservatius extrasensitius de 24 unitats (més fruit de les ganes d'estalviar que d'una gran passió, confessem-ho) hi havia sis forats, més o menys, o aquesta era la realitat dintre del calaix que jo havia registrat. Però aquell fatídic matí hi havia molts més espais negatius, com a mínim deu més. Mancaven deu preservatius i allà estaven aquells deu espais negatius per recordar-me que jo no els havia agafat, que jo no els havia fet servir amb ell, que no sabia on dimoni havien anat a parar, en aquesta la nostra casa on només nosaltres dos obrim els calaixos, i vaig començar a pensar tot de coses que poguessin explicar aquells espais negatius intrusos i no em venia al cap més que una única explicació, i tractava de rebutjar-la mentre m'asseia sobre el llit, però no la trobava i l'escalfor interior no s'aturava, i des d'aquell dia, cada nit que passo en blanc només penso en l'espai que van deixar aquells condons mentre miro el seu clatell.