Els cargols desnerits per la intoxicació dels fums tòxics del tribunal constitucional

-Vinga que ho hem de celebrar, que corri el cava i el xampany, no vull problemes amb els francesos! cridà, bo i aixecant-se, mandrosament, de la cadira, en Peter.
-Ja fa estona que hauríem d'haver marxat, encara ens trobarem a sobre el batalló del general Giraudin- comentava, mentre feia un glop de cava, un oficial.
-No patiu, els portem força avantatge; després de l'escaramussa de dilluns al Pla dels Encants de Rocamora, no crec pas que tinguin ganes de tornar-nos a veure, encara tremolen aquells titelles de l'exèrcit franc..., i esclatà en una riallada després de fer el rot pertinent, en prendre una glopada llarga d'aquell xampany, que, semblava que es quedaria per vestir sants, però que era degollat i espremut fins la darrera gota.
La tropa sortia després d'aquell tiberi pantagruèlic, cantant i fent crits esbojarrats que els permetien sentir-se guanyadors, sentir-se embriacs contents i inconscients alhora, sentir que la por, les lluites, batalles i els cops de destral i d'espasa mai no els hi havien fet ni una lleu ferida. Sortien imaginant que tornaven de festa, que havien tret a ballar la noia més eixerida i atractiva del poble i havien fet l'amor fins la matinada, i , ara restaven estirats, l'un al costat de l'altre, mirant-se els ulls i respirant la frescor d'aquella nit d'estiu a la vora d'aquell reirol cantaire.

Sí aixi va ser, com el vostre rebesavi ho va deixar tot ben escrit en aquest llibre de memòries, i tant que van haver de lluitar i viure, no ho oblideu, perquè en aquell temps la guerra formava part de la vida i com deien els antics, "si vols pau prepara la guerra", cita que en aquells temps era d'obligat compliment. Vinga demà en llegirem quatre ratlles més, i ara a dormir, sí ja ho pots ben dir, ara els temps han canviat. Demà trucarem al pare i com que n'es el Director no crec que tinguem cap problema.
I així els més xics s'anaren adormint sota la volta dels estels, que deixaven entreveure aquelles bigues trencades del sostre, un sostre que des de feia uns dies els acollia lluny de la llar desnonada.