Cercador
Arrenca'm el voraviu
Un relat de: nadàliaUna habitació gran,molt gran. Un dona, atractiva, ulls negres, cabellera negra gairebé fins la cintura,una bruseta blanca fins el melic, i,el maluc, alçat, ensenyant el voraviu de les calcetes negres com el seus cabells.Davant de la cambra un home, pintor, amb una gran tela. El seu nom Corot, Jacques Corot.
-S'hauria d'acaronar els cabells, així, molt bé, desfili'ls, suament sobre el pit, sí l'esquerra, així, també somrient, però només un somrís, com aquell que no vol i és a punt d'esclafir una rialla. La llum em sembla correcte, sí ja vinc ara li mostro la positura.
En Jacques s'apropà vora el llit amb el pinzell a la mà esquerra, que sobtadament feu una giragonsa quan ella li agafà el coll i el besà profundament, melosament i el seu ample pit trobà mugrons encesos, cremant la tela del pintor, bullint-li el pit, foradant -la.
-Amour, amor, ahhh! continua animalot,arrenca'm el voraviu, estripa'l com un salvatge, fes-me teva.
-Així, alça les cuixes...aquest voraviu...zassss!!! nena hem obert el pas al paradís,calla!!!, no cridis tant!!!, bagassa ferotge, ja et domaré!!! i aquests botons de foc que s'alcen tibants damunt dues columnes d'ivori...
Un temps més tard, uns minuts, poder vint, trenta o quaranta.Tres trucs a la porta, una veu prima, càlida, cridant i mormolant a la vegada:
-Heu acabat la sessió, mestre?, estic preparada. Em trec la roba? tota?.
-S'hauria d'acaronar els cabells, així, molt bé, desfili'ls, suament sobre el pit, sí l'esquerra, així, també somrient, però només un somrís, com aquell que no vol i és a punt d'esclafir una rialla. La llum em sembla correcte, sí ja vinc ara li mostro la positura.
En Jacques s'apropà vora el llit amb el pinzell a la mà esquerra, que sobtadament feu una giragonsa quan ella li agafà el coll i el besà profundament, melosament i el seu ample pit trobà mugrons encesos, cremant la tela del pintor, bullint-li el pit, foradant -la.
-Amour, amor, ahhh! continua animalot,arrenca'm el voraviu, estripa'l com un salvatge, fes-me teva.
-Així, alça les cuixes...aquest voraviu...zassss!!! nena hem obert el pas al paradís,calla!!!, no cridis tant!!!, bagassa ferotge, ja et domaré!!! i aquests botons de foc que s'alcen tibants damunt dues columnes d'ivori...
Un temps més tard, uns minuts, poder vint, trenta o quaranta.Tres trucs a la porta, una veu prima, càlida, cridant i mormolant a la vegada:
-Heu acabat la sessió, mestre?, estic preparada. Em trec la roba? tota?.
l´Autor
46 Relats
86 Comentaris
45523 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!
Últims relats de l'autor
- No escolto ni miro les notícies (Brutícies?)
- La besada més càlida
- Madrid proclama la república!
- Res més que no s'hagi inventat des que l'home és home, en diem comunicació.
- Els cargols desnerits per la intoxicació dels fums tòxics del tribunal constitucional
- El ximpanzè
- La veritat
- Salut Mental, espiritual, corporal, física, química,
- Essencial
- Despulla't
- Arrenca'm el voraviu
- .Desxifrat botó vermell.
- Masturbació
- Miratge de l'eclipsi de la lluna buida.
- Títol,títol,títol...