La besada més càlida

Va entrar a la cambra silenciosament. Ella restava asseguda a la cadira de boga, nua de dalt a baix, si no fos pel collaret del coll i les sabates altes . S'hi acosta com la boira que s'escampa i omple el paisatge, i humiteja les branques dels salzes del jardí.I fou així que crea un nou bes, humit i dolç que deixà reposar en el seu coll blanc, suau i càlid; s'estremí, era com la flor del desig que s'enfilava entre les cuixes i esclatava en la seva llengua, delerosa que resseguia lentament la polpa dels llavis.Ell continuà besant-la tendrament del coll rere les orelles, gairebé com un amant furtiu, que encés d'amor li ha portat el caliu del desig, i , ara, els mugrons, tersos, incapaços de restar immòbils davant d'aquella onada de plaer, gaudeixen dels dits que els acaronen, mentre els amants, lentament juguen amb les mans, entre replecs sedosos de la pell.