Ella

Un relat de: Àfrika Winslet

Ella era alegre i decidida. Tenia uns preciosos ulls foscos, i brillants que destacaven en la seva cara poc bruna. Guspirejaven somnis impossibles i admiraven cels estrellats i llunyans amb avidesa. Tenia uns llavis suaus i tendres que, cada cop que els mirava, volia mossegar. Besava com un àngel, si és que els àngels algun cop han besat. Els seus cabells llargs i sedosos s'escolaven entre els meus dits i morien en la seva esquena nua, acariciant-la. Quan s'apropava, em feien pessigolles, igual que les seves mans càlides i juganeres. Em fascinava el seu somrís permanent, la seva alegria, les seves rialles divertides i sinceres, les seves ganes de viure d'aquella manera que ella havia inventat. M'encisava la seva manera de ser i les seves constel·lacions de pigues estrellades en el seu cos sinuós i insinuant, aquell viarany d'estels fosques que havia recorregut tantes i tantes vegades...

Però ella ja no era així. Ella es consumia en el seu llit com una cigarreta oblidada en un cendrer massa estret que no talla l'aire però l'apaga lentament. Dels seus ulls només en quedaven unes ulleres massa fondes i fosques. Dels seus llavis, un desert esquerdat. De la seva vida, un miratge rera la finestra. La seva mirada es perdia, sovint, dins meu com si se'm volgués clavar a l'ànima o, tal volta, allunyar-se amb mi... ben lluny. Les seves mans tremolaven entre les meves quan, dels seus ulls sense guspires, en sorgia una llàgrima de sal amarga.

Aquell dia, paradoxalment, havia pogut dormir amb calma. Duia a les mans un ram de roses vermelles que vaig deixar a la seva tauleta perquè les pogués olorar. Rera la finestra es llevava un bon dia de març. Vaig enretirar amb dolçor el seu cabell enredat del seu front i, tot seguit, vaig agafar-li la mà esquerra. Ella obrí els ulls. Un lleu somriure aparegué a la seva boca i va fer que del seu llavi de baix en sorgís una petita gota de sang. Em vaig acostar per acariciar-li la cara pàl·lida, ella em va mirar amb ulls decidits: "Mata'm". Vaig recórrer per últim cop, amb les meves mans, els seus braços prims i sense força en un va intent d'abraçar-la. No vaig voler parar el temps ni allargar el moment que ens ofegava. Vaig desconnectar, pesarós, aquella maleïda i detestant màquina que lluitava amb la mort en una guerra amanyada. Després, em vaig afanyar a gaudir d'un segon, d'un moment, d'un instant, besant delerós els seus llavis secs i xiuxiuejant-li, mentre tancava els ulls, que l'estimava...


Comentaris

  • Bellesa[Ofensiu]
    Sonyes | 06-08-2006 | Valoració: 10

    Hola!
    és un relat molt ben expressat, i amb una descripció del personatge molt maca, sobretot en els detalls.

  • La dignitat humana i la llibertat[Ofensiu]
    angie | 07-07-2006

    L'una sense l'altra no poden viure...

    Un relat molt colpidor i valent. Ets una corsària!.

    "Ella es consumia en el seu llit com una cigarreta oblidada en un cendrer massa estret que no talla l'aire però l'apaga lentament."

    Sí, Afrika, així passa i així t'apagues en veure-ho, i el pitjor de tot... el que s'apaga veu com s'apaguen els que són al seu voltant. No s'aconsegueix mai ésser bona actriu... Buff... Gràcies pel relat i per haver-lo penjat, espero el llegeixi molta gent...

    petons sense son

    angie

  • Preciós[Ofensiu]
    Arwen_herm | 20-06-2006 | Valoració: 10

    descrius d'una manera brillant l'amor que es pot arribar per una persona i el que hom és capaç de fer per amor...m'ha agradat molt.

    Esperem que d'aquí menys puguem ser lliures...

    Moltíssimes gràcies pel relat.

  • toques de ple un tema molt delicat...[Ofensiu]
    ROSASP | 13-06-2006

    amb naturalitat i sense guarniments.
    Veure morir en vida a una persona que estimes ha de ser un dolor lacerant i punyent; ajudar-lo a acabar amb tanta degradació un acte que trenqui tots els motllos preformats que ens han gravat a foc lent de generació en generació.

    Jo també vaig gosar tocar el tema de l'eutanasia ja fa molt temps i encara que necessitava parlar de tot això, em va sascejar molt per dins.
    Espero que algun dia no gaire llunyà cadascú pugui decidir no prolongar l'agonia i morir el més dignament possible.
    Et convido a llegir aquest relat que et comento:
    "fase terminal" i els comentaris que em va fer el peres. No vaig aconseguir trobar el llibre que em recomanava; curiosament l'altre dia l'allan lee me'n va recomanar un altre.
    Crec que és un tema que encara continua éssent molt complexe i delicat; amb una gran influència moral i religiosa.

    Molts petons, Laia!
    Fins ben aviat!

  • Perdó![Ofensiu]
    Sol_ixent | 13-06-2006

    Ho sento per les repeticions!!

  • Hola![Ofensiu]
    Sol_ixent | 13-06-2006

    No sé si és perquè tinc un dia "depre" o què, però el teu relat m'ha fet emocionar...
    Trobo bastant lamentable que algunes persones estiguin en contra de l'autenàsia o de l'avortament, doncs per mi és una opció, però no una obligació. En fi, que afortunadament sembla que les coses vagin canviant de mica en mica.
    Una observació: "en un va intent" jo diria que és un barbarisme -traducció del castellà "en un vano intento"- jo diria alguna cosa així com "en un inútil intent".

    En fi, cuida't i ens anem llegint!

    Sol_ixent

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

830 Comentaris

150869 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.