ell i ella

Ell: Arribo tard, ella m'estarà esperant, curiosament avui tinc mandra, no em fa el pes quedar. He assentit a tot el què ha volgut, sense plantejar-m'ho. Acabarà bé. Sempre em sorprèn amb una reflexió de les seves.
Ella: Nervis i bellesa m'envolten. Fa temps. Sembla que no hagi volgut parlar amb mi. "Espero" quelcom d'aquesta nit, per tant, no acabarà bé.

Ell: Riem i filosofem, em fa el pes.
Ella: Riem i filosofem, no tant com altres vegades.

Ell i ella: Que xungu... la peli que hem vist és durilla en tots els sentits. Així mateix són les nostres vides.

Ell: Bon sopar, però em sento dèbil.
Ella: Bon sopar i nervis, però em sento còmoda.

Ell: Marxo, la cosa no tira. No sé què cal fer. Millor retirada i descans d'enyorança.
Ella: Marxo, la cosa ha anat diferent. Com totes les cites amb ell. Al cap i a la fi millor anar a dormir amb aquest sentiment d'originalitat.

Ell i ella: Idees fugaces corren per la ment dels dos, hi haurà retrobada, potser aviat.