Ell, ella i jo emprenyada (Gelosia)

"Ja hi torna. Em té farta, sempre fa el mateix. Portem setmanes discutint pel mateix motiu i ell ni se n'adona. O això, o m'està prenent el pèl. S'està burlant de mi. I si en realitat li agrada ella? I si només està jugant amb mi? Merda." - pensava mentre observava, sense poder-hi fer res, com el meu novio i la meva millor amiga parlaven, reien, es tiraven floretes, ell li tirava floretes a ella i ella li reia les gràcies. Ho pensava mentre em contenia les ganes de plorar, de pegar-li un cop de puny a ell, o a la paret. Ho pensava mentre no feia res. Ho pensava i després vaig marxar d'allà i vaig anar a veure aigua i a relaxar-me. I a plorar. Quan vaig tornar seguien rient i parlant i, tot i que ell sabia perfectament què em passava, només se li va ocórrer preguntar-me que perquè me n'havia anat, sense ni molestar-se a mostrar interès per la meva resposta. I no podia més i de cop i volta vaig agafar a la meva amiga del braç i me la vaig emportar a l'altre punta del pati, sense que ella tingués temps de preguntar res i contenint-me la ràbia i procurant que no se n'escapés ni una gota pels ulls. Estava gelosa, i què?