ELECCIONS

Jo votaria per la vida, perquè almenys existeix l'oportunitat de canviar les coses, no?

El teu relat m'ha paregut molt simpàtic i perfecte per valorar una mica més tot allò que tenim (sobre tot la part de Vida).

Una besada!

Ai, no, no, per la mort!

Voto per la mort, que tants nassos aquí!

I per què? per què?

1) Per portar la contrària

2) Perquè quan la palmi la mort em dirà: "Home, el que va votar per mi! Passa, passa, t'ha tocat la poltrona de davant de la tele!"

No es pot votar per la vida eterna?

Petons

M

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Per què vaig escriure irponica?
No volia escriure cap cultisme d'aquells que t'obliguen a buscar al diccionari, ni inventar-me cap nova paraula... Sort que he passat per aquí i ho he vist, si no hagués quedat així per sempre, però ara ho puc corregir:
irònica, volia dir que la teva reflexió és irònica... i ho continuo dient, au!

Aprofito l'oportunitat per enviar-te una abraçada resalada com tu,
Unaquimera

Ei, Queca: totes dues hem tocat temes molt seriosos en els nostres relats ( totes dues hem escrit els títols igualment en majúscules! ) i hem dedicat uns quants minuts a exposar el discurs darrere el qual comença la reflexió:
la vida i la mort, il·luminades per la teva ironia, semblen menys serioses mentre et llegeixo, però encara que somrigui sé que el tema és seriós.
La teva sal, però, ho fa gustós!

Gràcies per l'estoneta de bona companyia, que la valoro mooolt!

T'envio una abraçada viva i ben viva,
Unaquimera

Contraposar el pèndol de la vida,
amb el seus canvis de vitalitat, de salut, sentiments,
amb l' stop a tot ...no te color.

Inclòs en el dolor i la misèria,
hi ha el desig i la voluntat de curar i millorar.

No hi hauria riure si no tinguéssim plors,
i sempre després de la foscor de la nit,
apareix una albada, i val la pena passar la nit fosca.

potser al final, exhaurides les emocions i els sentiments, calgui parar el pèndol.

Avet

Un relat encisador. Tinc 64 anys i em sento amb la suficient vitalitat com per desitjar viure, fer coses positives com escriure poemes per alegrar als altres, esperar amb il·lusió
la vinguda de nous nets (tinc dos nens, una nena en camí i un altre? que comença a ser ).

Sé que tinc més a prop la mort, que els anys s'escurcen a grans passes però cal lluitat fins on es pugui. Lluito per una mort digne, sense allargar inútilment el que s'acaba.
He vist morts horribles de familiars i amics. Alzheimer, càncer, embòlies o vessaments cerebrals, morts d'accident de circulació als vint anys, prematurs de dotze dies, i d'altres casos tant o més terribles. I la vida, la meva professió de Farmacèutic, m'han enfortit. Com per exemple tenia un matrimoni, els dos amb càncer terminal, i que un sabia de la parella però no del seu propi. Quan els receptaven el mateix, la feina que tenia jo per guardar el secret professional i me'n sortia com podia, i al receptar-los als dos morfina
els deia que com que els dos tenien dolors allò era un calmant.

En fi t'estic donant una pallissa, però tu en tens la culpa per tocar aquest tema tant transcendental per a tots els que tenim dos dits de front.

Voto per la vida i demano a la Ciència i als legisladors que ens ofereixin una mort digne si és possible.

Una forta encaixada de JOANPG.

PS: Vigila al comentar-me que no et posi a la llista del club que segons Raigdelluna us dediqueu a donar-me sabor i a alguns els ataca, com per exemple a ullsblau1, un noiet de tretze anys que està desfet i jo indignat. És la vida...

Ara que amb aquest relat tan ORIGINAL i ben escrit, qualsevol no es desperta!

La mort, el naixement i la vida(incloses les vaques i les hipoteque...formen part de la vida, no craus?

Però si tenim en compte que per votar s'ha d'estar viu(encara que molts atontats sembla que estiguin morts, voto per la VIDA!

Felicitats Queca

Aquest reportatge sobre una campanya electoral entre dos ens tant antitètics, com son la senyora Vida i la senyora Mort, és un fresc i irònic treball literari, que ens evoca d'altres enfrontaments electorals, que sovint semblen tenir tanta transcendència com el que planteges.
Original i divertit, enfoca un aspecte prou seriós com per pensar-ho una mica.
Vaig a agafar-me una jornada de reflexió per veure a qui cal votar.
Salut,
Ramon

A mi, posats a seguir el to paròdic del teu -meravellós- relat, em recorda aquesta campanya que descrius la d'uns certs països a un cert món, on només hi ha dos candidats amb possibilitats de guanyar, dos candidats de discursos diferents, amb plantejaments aparentment oposats, però que hom sap que, a la fi, acabaran fent exactament el mateix.
Vida i mort són dues cares de la mateixa veritat. Com bé dius, la vida juga amb el temps, però la mort és a l'extrem del temps, i és la seva negació i ahora la seva eterna propietària, perquè en ella ja no tenen sentit les seves limitades coordenades. Sí, mareja...
Fa poc em va sortir en un relat la idea que explicitava un narrador narcotitzat que la mort és la fi inevitable, el cessament del moviment il·lusòriament perdurable que anomenem vida. O alguna cosa així. En aquests termes, vida i mort són tan interdependents com la tristesa i l'alegria i els altres aparents contraris que esmentes.
Però el text encara té altres nivells d'interpretació, perquè certament és molt ric. Em donaria per a un comentari molt llarg i em faria pesat, així que abreujo i només esmento un altre dels temes que ens fas colar com qui no vol la cosa: el debat sobre qui i com pot decidir com posar fi a la vida. El debat de l'eutanàsia i temes connexos que és aquests dies tant d'actualitat amb el cas de la noia italiana.
En fi, acabo, de veres. Votar per la vida, sí, evidentment. i, per tant, votar per la mort. per la bona mort (vaja, ja veus, al final m'hi he mullat).
Petons,
franz

Salto i Ballo, tot votant per la Vida. I és precisament perquè sento la vida en mi, tinc ganes de salta i ballar, sense orquestra... tant és !!!
Triar tot una aventura i un risc i jo estimo l'aventura i m'agrada el risc.
Gràcies, Queca.

Has sabut buscar un tema força original i l´has presentat amb fina ironia i gran simpatia.
Et felicito!
Una abraçada.

Gairebé mai llegeixo relats dels llargs, més haviat les poesies.

però el teu em sembla molt bo. Esta bé el contrapunt.

possiblement falta un argument a la vida: si voleu la mort, amb mi la tindreu, si esteu amb la mort la vida ja no la podreu tenir mai més.
xD

Tot i això, el meu vot és nul. No vull escollir si la vida o la mort perquè penso que acceptar l'una és acceptar l'altre i viceversa!

Salut