El viatge més important de la seva vida

La família de la Sara preparava les vacances com cada any. El seu marit, un cirurgià plàstic de prestigi, i ella, una reconeguda cantant d’òpera, disposaven d’una economia que els permetia fer un viatge cada any amb els seus dos fills.

Però aquest any van prendre la decisió de fer un viatge diferent dels que havien fet. Seria el viatge més car de la seva vida però per molt que els deixés sense estalvis pagava molt la pena fer-lo. Volien agafar un vaixell que els portés a Itàlia i allà emprendre una aventura cultural del tot impredictible. A més, els nens estarien molt contents. La filla, de 16 anys, tocava el violí i podria gaudir de la terra de la música clàssica per excel·lència. I el fill, de 10 anys, estaria molt content de trepitjar el país d’un dels seus equips de futbol preferits.

Quan va arribar el dia, la família sencera es va dirigir al port. Una multitud de persones esperava pujar a l’embarcació. Entre elles hi havia gent molt diversa i els nens van pensar que malgrat tot seria una bona oportunitat per fer noves amistats.

Els primers dies de trajecte els van permetre gaudir de la tranquil·litat del mar i de les coses més belles que ens ofereix la naturalesa: la sortida del sol, les estrelles lluents sobre el fosc cel i, fins i tot, de dofins saltant sobre la línia de l’horitzó.

No obstant això, quan ja es trobaven enmig del Mediterrani, es va alçar un temporal i després de passar hores i hores sotsobrant entre imponents onades, el vaixell va naufragar. Primer es va fer un silenci i després aquest es va anar omplint de crits de desesper.

Afortunadament, un vaixell d’Open Arms, assabentat dels trajectes que s’efectuen cada dia des del Nord d’Àfrica cap a Europa, va aparèixer i va posar a resguard a moltes de les persones que viatjaven a la pastera on viatjava la família de la Sara. Alguns, però, van desaparèixer entre les aigües del Mediterrani sense haver pogut començar una nova vida plena d’esperança.




Autors: Interns del Centre Penitenciari de Joves