El concert

Un voluntari d’una ONG va tenir una idea: buscar un grup de música perquè fes una cançó reivindicant la integració de les persones amb risc d’exclusió social i la multiculturalitat. L’objectiu era crear consciència a la societat de llibertat i igualtat.
És per això que va fer un càsting per trobar músics que haguessin trencat les seves pròpies barreres per fer música. D’aquest càsting van sortir cinc músics: Jackes (un raper amb discapacitat física), Taksuya (pianista amb problemes de visió), José Manuel (guitarrista amb mobilitat reduïda), l’Admed (un bateria sord-mut) i en John (un baixista amb discapacitat intel·lectual).
Un cop els va reunir els va proposar que fessin una cançó que sigués capaç d’arribar absolutament a tothom i, un cop enllestida, la van gravar a una discogràfica que la va distribuir a totes les emissores de ràdio i van fer una gira per tota Europa.
Com que la cançó va ser tot un èxit i transmetia valors d’inclusió i igualtat, el grup musical va decidir fer un pas més enllà i anar a fer un concert a un camp de refugiats a Grècia. Volien donar esperança i solidaritzar-se amb els allà presents.
Un cop allà, alguns voluntaris del camp els van ensenyar l’espai i els músics van tenir l’oportunitat de poder parlar i compartir experiències amb les persones que hi vivien. I van quedar molt sorpresos de què molts d’ells escoltaven música amb els seus discmans. I escoltaven de tot! Des de Mozart a Cheb Hasni, passant per Beatles, Nicky Jam, Ryuichi Sakamoto o Miriam Makeba.
Va ser així com els músics es van adonar que la música és l’únic llenguatge universal capaç d’arribar a tothom, independentment dels orígens o les seves circumstàncies personals, i que és una eina que ens apropa a tothom.
A la nit, a l’hora de fer el concert, tot el públic present va corejar la seva música...

Khalid Filadi
Jordi Sanromà
Youssef Argabi