El viatge de la nostra amistat

Quan la Pauli em va proposar d'acompanyar-la als Alps de seguida vaig dir-li que sí. Feia poc que ens havíem conegut i no sabia massa d'aquella noia que uns dies enrere m'havia comentat un relat. No obstant, les nostres primeres converses ens havien servit per veure que compartíem una afecció molt especial: la muntanya. Al meu cap, doncs, hi tenia una barreja de sentiment: misteri i aventura. Això feia de la nostra relació quelcom especial.

En Lecram des d'un començament m'havia transmès bones sensacions i la meva naturalesa impulsiva havia apostat per un viatge que a cada minut semblava més incert. Aquesta incertesa, però, m'atreia. L'experiència m'havia ensenyat que la espontaneïtat podia arribar a ser excitant, i l'aventura semblava assegurada.

Passada una setmana ens vàrem trobar, fins aleshores ens havíem vist en un món virtual i ple de codis estranys. Ara, començàrem a elaborar una espècie d'aperitiu del que seria el nostre viatge: únic, i que no tindria cabuda en cap dels coneguts catàlegs de les agencies de viatges.

La Vall d'Aosta a cavall dels Alps francesos i suïssos, el Mont Blanc, el Cervino, el Monte Rosa, el Gran Paradiso ,... ens esperaven.

El dia d'agafar l'avió fins a Torí, la proximitat del gran moment, feia del meu estómac un sac de nervis; esperant a en Lecram a l'aeroport. Es retardava quinze minuts, quan em sonà el mòbil. Una veu desconeguda m'anunciava una notícia terrible: en Lecram havia tingut un accident.

Sortint per un camí sinuós vaig veurem sorprès per un camió, sense donar-me temps a reaccionar vaig caure terraplè avall. A partir d'aquell moment no recordo cap imatge més, fins que vaig despertar a l'hospital amb una terrible sensació de decepció. El viatge no es duria a terme. Una cama trencada i varies costelles fracturades m'ho impedien.

No sabia, però, que en breu en començaria un de nou. Una aventura digna de ser viscuda, que ens duria a conèixer racons inexplorats de nosaltres mateixos. Ho vaig saber quan la Pauli va entrar per la porta, amb un somriure als llavis.

Aquell dia començava el viatge de la nostra amistat...