El vestit de l'aventura

Un relat de: mar - montse assens

*

El vestit de l'aventura




¿Qué m'ha calgut contemplar en Amor,
e bé sentir sos amagats secrets?
Ausiàs March



En el retorn muda la solitud el seu oratge
bressolant olors d'afers perduts.
Dibuixa un cos estès sobre la sorra
i al racó dels vents acluca els ulls.
L'atzar cosit entre els plecs de la vida
es descorda a poc a poc mostrant el cos.
Endevino el seu humil degoteig
embastat tan sols amb quatre punts.
Descuso un a un tots els misteris
i els enfilo entre silencis arrelats.
Llueixo, ara, el vestit de l'aventura
que va deixant petjades a la sorra
i un ventall d'il·lusions adormides
desperten altre cop al meu desert.
Nòmada incansable,
vers l'amor emprenc viatge.




Ara aquests mots s'han convertit en:


1r Premi de poesia, del IV Premi el Racó de Poesia i Contes
L'Escala
Agost de 2010

Gràcies!

Vull agrair al Carles que va recitar el poema per mi i també va compartir aquells moments a L'Escala.
I a l'Anna amb qui vaig compartir el dia a Girona.

Comentaris

  • Una imatge preciosa[Ofensiu]
    Frèdia | 28-02-2011

    Has sabut trobar una imatge que transmet moltíssim. La manera de viure com un vestit que triem i que ens posem i que lluïm o ens avergonyim de portar. M'agrada molt totes aquestes referències a la costura: embastar, enfilar, descosir, descordar... i sobretot "lluir" que crec que és la clau d'aquest poema tan visual i vital. Els dos versos finals són preciosos. Felicitats per al premi. Una abraçada.

  • gran poeta[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-01-2011

    amb mots suaus que van construint imatges sensuals, a la vora del mar, en arenes fines.

    Un poema molt bonic.

    Ferran

  • Enfilant-se[Ofensiu]
    franz appa | 12-10-2010

    Amb la remor del mar present, sense necessitat d'anoenar-lo, entre la brisa i la frescor humida de la sorra, ens passeges per sentiments que s'aferren al paisatge com si fos a un cos, a la necessitat de donar-se i compartir, a la necessitat d'estimar, aquesta gran aventura.
    Un passeig que se'ns fa a tots més volgut gràcies a la perfecció d'un poema que s'enfila a l'escala del millors premis, els dels lectors que s'hi han complagut.

    Salutacions,
    franz

  • M'has emocionat!!![Ofensiu]
    Anna Rispau | 10-10-2010

    Quan he vist "el vestit de l'aventura" el cor m'ha fet un salt.

    Quants records d'aquell dia...
    Vas aconseguir vestir de color les hores grises i negres a l'hospital.
    No et va importar que jo no pogués estar a l'alçada.
    No et vas moure del meu costat.
    M'agafares la mà i el cor.

    Tenia previst presentar-me a aquest premi, ho saps, però no va poder ser i quan em vas dir que eres finalista em vaig alegrar infinitament més que no pas si hagués guanyat jo...
    Quan el vaig llegir, de seguida vaig saber que havies guanyat...

    Aquest poema quedarà per sempre gravat al fons dels meus laberints perquè en cada paraula hi ha el ressò d'una amistat que no té preu.

    GRÀCIES ESTIMADA MAR!!!

  • molt bonic[Ofensiu]
    joandemataro | 10-10-2010 | Valoració: 10

    amb un llenguatge i una expressió perfectes, et felicito doblement pel premi

    una salutació ben cordial de mataró
    joan