Cercador


Llista categories

El vent i la sal

Un relat de: Cirerot


he vist postals
de llocs més amables,
com ara
platges desertes
amb cocoters i dones descalces,

indrets
on tot sembla en calma
i el mar és fet d'aigua
en lloc de metall.

i no m'imagino lluny de vosaltres,
urpes salvatges
dels confins de la terra,

el meu paisatge dement;

d'escultures abruptes,
roca tallada pel vent i la sal,
de pins aferrats a les pedres
i caminets que no porten enlloc,
ginesta i romaní.



Comentaris

Afegir comentari
  • SALADES [Ofensiu]
    lluis perealbert | 01-07-2014

    Salades son els teu mots , arrels els peus , platges de sorra i no de metall .

    POEMA DOLÇ . .................................SALUTACIONS

  • Res més que la terra i el vent[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 24-03-2014

    M'agrada per l'arrelament a la terra que s'olora des del naixament. Per la bellesa del que veiem mentre creixem. Per la costum al tacte de les fulles de les plantes mentre fem camí.

    No hi ha una pàtria si no una terra. No hi ha una bandera si no un sentiment. La unió més ferma que es pot sentir amb la terra que un dia ens acollirà per a seguir amb la vida.

    Jordi

  • fantàstic[Ofensiu]
    ginebra_de_camelot | 20-12-2013 | Valoració: 10

    fantàstic, senzillament. fet de vent i de sal, fantàstic

l´Autor

Foto de perfil de Cirerot

Cirerot

100 Relats

150 Comentaris

79656 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >