EL VA EXPULSAR EL MAR

l'únic bàlsam..per tant dolor...
El trobo preciós el teu poema...D'una gran tendresa..Molt bé, Aurora..gràcies per aturar-te prop meu com tantes vegades..Una gran, immensa abraçada...

Aquest bellíssim poema deixa ben palès que la poesia no és tan sols lloança i elogi, és també crítica i denúncia. Els teus versos contenen molta tendresa, però també posseeixen ungles que volen urpir la injustícia.

Felicitats!

Un retrat que a ningú pot deixar indiferent. Expressat amb la teva genial vena poètica
ens fa rememorar una i tantes altres escenes que no veiem, però que per desgracia succeeixen a diari. Quan s'acabarà tanta mort inútil, tanta sang vessada, tanta injustícia??
Una forta abraçada

gràcies per seguir regalant-me (/ nos) la teva poesia i per seguir comentant-me. Un petonet ben gran ! ;-)
fins aviat
joan

... és fictici doncs la meva intenció és anar fent una mena de thriller molt bèstia, que no tingui res a veure amb la realitat. Però de fet es donen molts casos en que la policia es prèn la llei pel seu compte. Se sap i forma part d'aquest món on no funciona la justícia. Però jo vull fer quelcom de molt fictici, que impressioni. Em va sorgir aquesta idea. Gràcies per comentar-me, Aurora.


Sergi : )

... tens raó, la vida té coses bones i dolentes, però l'edat ideal i feliç no existeix. Suposo que és qüestió de casualitats. En tot cas, gràcies pel comentari.


Sergi : )

... dóna a entendre en quin món tan cruel vivim, entre la vida i la mort per a la gran majoria. Drets humans per a tothom? Estan escrits en els manuals oficials i tot, i ni així. Són coses molt tristes, i aquí només ens deixen votar una papereta, per tant no podem canviar res, per tant ens enganyen fàcilment. Es podria fer? Sí. Un món millor és possible. Però els qui el dominen no comprenen, i aquesta és la paraula, res de res. Sense comprensió no hi ha emoció, no hi ha germandat. I el nostre deure és seguir les normes. No sé com m'ho faig per a seguir creient en la utopia.

Felicitats per la poesia, Aurora, està molt ben feta.


Sergi : )

Aquest és el plany d’una humanitat impotent davant uns fets terribles.
El mar, el naufragi, la tendresa morta...

El món és torna boig i nosaltres només podem plorar-lo.
Em feia tant de mal veure el petitó a la sorra...

Aurora, has vestit la història amb paraules dures de dolor i denúncia.
Preciós clam de poeta que plora paraules.

Una abraçada
Núria

una pintura...preciós...Aurora..
Gràcies per les teves paraules tan generoses..Una fora, gran abraçada....

has "aparcat" el teu sentit del humor per regalar-nos un poema colpidor que arriba molt endins, reflex d'una imatge que, dificilment podrem oblidar.
Una abraçada, Aurora.

reflexa l’impacta del dolor que ens va punyir al cor a tots els que vàrem veure aquella fotografia del angelet caigut.
Una abraçada.

No pot ser que encara estiguem pensant què podem fer. No pot ser que encara morin nens al mar perquè no sabem què fer. No poden ser tantes coses que encara són. No pot ser, no ho pot. Una abraçada.

Aleix