El Temps no cura les ferides

Diuen que el temps ho cura tot...però des que vas marxar el temps es va congelar...

El temps no cura les ferides...les ferides només les curen aquelles mateixes persones que te les van obrir...dons el temps només fa que aquesta ferida sigui mes lleu...però la cicatriu continua allà. Aquella cicatriu que només et por esborrar aquella persona que et va fer mal, per petit que sigui...així ho veig jo.
El meu rellotge espera el moment en que et torni a veure, en que tornem a parlar, només t'espera a tu...però se que mai arribaràs, llavors, hem rovello per dintre esperant a que tornis...a que estiguis amb mi, a que siguis meu...
El meu rellotge no funciona amb piles, ni amb el sol...només funciona amb batecs del meu cor cada cop que et tinc aprop meu, cada cop que toco el teu cabell...Per això el meu cor només batega per les nits, perquè somio que et tinc...que beso els teus llavis...però només es un somni, desprès m'aixeco i el rellotge es para de nou...
M'agradaria que un dia agafessis el meu cor, el que vas tocar i al que li vas fer tant de mal, m'agradaria que l'agafessis i al final pugui sentir que torno a viure, que puc respirar, que el meu cor torna a bategar.
I ara amb un adéu m'acomiado...fins a tornar-te a veure...el meu cor anhela la teva arribada, el meu rellotge espera veure't.