el sol a l'esquena

Un relat de: manel

Arran de les mans em somriu
un somni de poma mastegada,
cruixir de vida verda,
deliri alliberat de forma esfèrica.

Els ulls tancats al goig,
només la calma de la festa
a tocar del paradís.

La pell més avall de la font
s'arrissa en forma de vent,
gairebé no hi ha contacte,
només la parla del silenci.

Agafo la lentitud
sense presses,
mar de fons que s'emporta
el degoteig,
blau de sang al punt,
fusió de cossos paral·lels.

Ben endins,
principi i final
del sol que et recorre l'esquena.

Comentaris

  • Et reconec[Ofensiu]
    Lady_shalott | 08-05-2007

    en aquest estil de moments mastegats, amb una lírica d'alt voltatge, i amb una barreja i concentració fantàstica de bellesa i de sentits que semblen al paladar una mica de gust una mica d'imatge. t'alliberes encara més i més. me'l poso als preferits.

    Petons,
    Lady Shalott

  • l'home d'arena | 08-05-2007 | Valoració: 10

    Quin ritme! I l'emoció que l'acompanya, o que, millor. li fa de bastida. Imatges d'un deler seré, que es tanca (sense final) amb l'escalfor del sol a l'esquena.
    L'he llegit vàries vegades, per assaborir-lo.

    Preciós, preciós.
    Salut, company.

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

432 Comentaris

103758 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht