El seu tresor

En Joanet és al llit i s’estira fent el mandra. No ha vingut la mare a despertar-lo i somriu perquè s’adona que és dissabte i no ha d’anar a l’escola. Es lleva i es vesteix. Pensa que abans d’anar a jugar ha de procurar deixar les seves coses endreçades sense esperar que li digui la mare. Corre cap al vàter perquè s’està pixant. Recorda que a la tarda ha quedat amb el seu amic,el Raúl. Al lavabo,es renta mans i cara i frega amb la tovallola les esquitxades del mirall. Avui li ensenyarà el tresor al Raúl. La mare entra al lavabo i mentre ell es pentina li diu un bon dia rei i li fa un sonor petó. Ja veurà el Raúl!, es quedarà bocabadat al veure-ho! Va cap a la cuina i es menja el mini entrepà que li ha deixat la mare damunt la taula. Només el seu millor amic pot saber on té amagat el tresor. Es veu d’un glop la llet que hi ha al got. On deu ser la Nica, que no ha vingut remenant la cua com cada matí? S’eixuga amb la mà el bigoti de llet que li ha quedat als morros. A fora, fa un dia fantàstic i pel jardí veu venir la gossa. Li sembla que du alguna cosa a la boca. Surt i la crida. Té el cos tot brut de terra. La fa jeure, la obliga a obrir la boca i... oh no...el seu tresor