el que és estimar

Un relat de: universbrillant
M’agrades. Realment m’agrades molt.

Saps? Sempre he pensat que hi ha persones que no apareixen per casualitat a la vida. Què tot segueix un ordre, un destí. Crec que tu ets l’excepció. Has aparegut al meu camí d’imprevist. No t’esperava. Però a vegades no fa falta esperar per trobar allò que et mancava. A pics es presenta algú que et fa sentir viu. Et fa creure en tu mateix.

M’agrades. Perquè ara ja no tinc por.

No tinc por a viure. Amb tu arribaré de puntetes al cel. I amb tu penso enfonsar-me fins a l’abisme. M’has fet perdre el temor al pas del temps. Si és amb tu no m’importa perdre’m gaudint de les coses més banals, o somiant amb anhels que mai realitzaré. Si es amb tu, no m’importa el final.

M’agrades. Quan et sento tan a prop que fins i tot et trobo a faltar.

Quan saps que estimes algú? Mai m’ho havia demanat. Sempre havia cregut que els sentiments són com un xigarret. S’encenen i s’apaguen. Tu ets la dependència que em fa desitjar seguir fumant.

Ara sé què és estimar. És entendre que encara que l’amor et pot matar, el necessites.

T’estim.

Comentaris

  • Realment....[Ofensiu]
    Eloi Miró | 21-10-2013 | Valoració: 10

    ... el que sempre he pensat: un amor de cor i no de ment és l’autèntic i el que et porta a la felicitat... si més no per la teva part, tot i que això no implica un cert patiment. Els teus escrits em porten un cert regust de records passats que amb alegria tornaria a repetir, però només el temps i la vida dirà, ens agradi o no ella sempre té la última paraula!

    Salutacions de nou:

    Eloi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: