Cercador
El que ens queda per fer
Un relat de: silvia_peratalladaEl que ens queda per fer
ho deixarem per mai,
quedarà tot en un "hagués estat",
que de cop el destí ha canviat,
que el teu llapis i el meu,
dibuixaven camins diferents.
I em miro la mà
i ara la línia és llarga,
algú em va dir que amb el temps canviava
i penso que, o és bruixeria,
o una ment espavilada.
Comentaris
-
m´ha agradat molt...[Ofensiu]Capdelin | 28-04-2005
aquest tros: "... el que ens queda per fer, ho deixarem per mai, quadarà tot en un "hagués estat"... "... què guapo! el futur planejat, la casuística del moment, el futur canviat... tot és un joc de circumstàncies, de cops d´instant, d´instints i de camins que de cop es separen...
un petó i una abraçada amiga... -
M'encanta![Ofensiu]montxita | 27-04-2005
M'agrada moltíssim. Quatre paraules però molt ben dites!
Un petonas preciosa!!!
Segueix així que m'encanta "llegir-te"!!!;)
-
la línia llarga de la mà[Ofensiu]Lavínia | 24-04-2005 | Valoració: 10
o el camí de la vida no sempre ens dibuixa camins paral·lels, però poden convergir en determinats moments. Tot és saber-los buscar o trobar, Sílvia.
M'ha agradat el teu poema.
Felicitats i petons -
desti i futur[Ofensiu]quetzcoatl | 24-04-2005
que bonic, silvia.
es planer, senzill, i alhora descriu plenament moments d'aquells en que ens plantegem el que " havia de ser " el nostre futur, el que tantes vegades ens imaginem.... i sempre acaba essent diferent... pero sempre el continuem imaginant... : )
una abraçada
m
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
580934 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....