El que dura un vers

Com n’és de bonica!
i quan me la miro
al menys puc tenir-la
el que dura un vers.

El cabell li fa ones
que pel coll li llisquen,
la pell delicada,
dolça i perfumada
m’envia un aroma
que em penetra el cor.

Xerren els seus llavis
mots que s’esvaeixen
i l’aire els escampa
en forma de petons.

El que donaria
perquè es donés compte
quan a prop la sento
tot i estar distant.

Meus son els seus llavis
i la seva cara
i amb una mirada
meus son els seus ulls.

Ara puc besar-la
ara puc tenirla,
i puc estimarla
el que dura un vers.

.